Al nord-est de la província de Múrcia, es troba la serra d’El Carxe, que agrupa els territoris de Iecla, Jumella i Favanella, tots ells fronterers amb el País Valencià, i on es parla català des de uns fa dos-cents anys, degut a la darrera expansió territorial de la llengua catalana.
Es tracta d’una zona de tres-cents quilòmetres quadrats que estigué pràcticament deshabitada des del segle XVII, fruit de l’expulsió morisca. A finals del segle XIX, les terres van ser entregades per a l’explotació agrícola, el que va originar una forta immigració de llauradors de les valls de Vinalopó (Alacant) que van dur la seva llengua. El màxim de població va arribar a mitjans del segle XX amb més de 2.000 habitants.
Una temàtica que ja va ser analitzada a l’edició número 6 (febrer de 2010) d’aquesta mateixa revista, per part de Brauli Montoya, Delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Alacant, en un article titulat Un enclau valencià a Múrcia: el Carxe, on ja s’evidenciava l’interès de l’IEC en la recerca històrica, social i cultural d’aquest territori.
Dos anys més tard d’aquest article, els resultats d’aquesta investigació han derivat en l’exposició ‘El Carxe, territori de frontera’, impulsada pel propi IEC juntament amb la Fundació Lluís Carulla, que es podrà veure fins el proper 19 de febrer al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
Una mostra que pretén explicar la realitat d’aquest enclavament catalanoparlant ubicat a Múrcia.
Actualment, la població d’aquest municipi no supera les sis-cents persones, ja que la majoria dels seus habitants han emigrat a nuclis més actius de població, com Jumella, o han tornat cap a terres alacantines.
La Regió de Múrcia no reconeix la llengua catalana com a pròpia del seu territori, ni tan sols en la zona concreta d’El Carxe, cosa que ha fet que la transmissió de costums, tradicions, refranys, etcètera, propis del català s’hagi esdevingut majoritàriament per via oral. Bona mostra en són els estudis El Carxe. Recull de literatura popular i valenciana a Múrcia, d’Ester Limorti i Artur Quintana, i El parlar de les Valls de Vinalopó i del Carxe, de Vicent Beltran.
