Al Palau Robert hi ha, des del dilluns 24 de gener, una exposició sobre el periodista Josep M. Huertas Claveria, mort ara fa quatre anys. L’exposició fa un recorregut per la seva trajectòria personal i professional i destaca el seu treball pioner en la reivindicació dels barris de Barcelona i en la lluita per la millora de les seves condicions de vida, amb uns textos molt ben elaborats per Jaume Busqué. Una part important de la mostra ofereix fotografies que ell mateix havia fet durant l’elaboració dels seus reportatges, que mostren com era la Barcelona dels anys seixanta i setanta, amb unes deficiències urbanístiques que avui dia semblen quasi impossibles, de tan terribles com eren. En una sala adjunta es projecten dos audiovisuals elaborats per Pepe Encinas amb fotografies de Josep M. Huertas en diferents moments de la seva vida i amb declaracions dels seus amics, i també el documental que va emetre TV3 sobre el consell de guerra que el condemnà a dos anys de presó per un reportatge publicat al diari Tele/eXprés.
Periodista compromès en els anys que el franquisme obligava a les activitats clandestines, amb el seu treball públic en molts mitjans de premsa donà suport al barcelonisme de la gent, dels barris, de les associacions, a partir de la seva capacitat per patir pels altres i la seva relació amb Paco Candel. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, va dir que va ser «un home que es preocupà pels altres, que volia contribuir al tracte just de la gent i a la felicitat dels altres».
