Marc Pons i Èric Jover. Societat Andorrana de Ciències
La Societat Andorrana de Ciències (SAC) té el costum, ja arrelat en el temps, d’intentar publicar totes aquelles activitats que organitza a fi de que el contingut efímer de les ponències es plasmi de manera més durable en el paper i així ens ajudi a anar eixamplant les bases dels nostres coneixements. Una de les principals activitats que organitza la SAC anualment és la Diada Andorrana en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. És amb tota naturalitat que els Andorrans hem trobat al peu del Canigó un lloc idoni per a la reflexió i que any rere any, i alternant les temàtiques socials i tècniques, hi fem bullir el xup xup de la nostra cultura (la calor de l’agost en aquestes contrades segur que ajuda!).
Intentant fer prova d’inventiva per superar les estretors que caracteritzen l’actual crisi econòmica, la SAC ha publicat en un sol llibre les 23enes i 24enes diades andorranes, que corresponen als anys 2010 i 2011 respectivament.
Al 2010, vàrem centrar la nostra reflexió al voltant d’Andorra i els seus ciutadans. Al primer cop d’ull podria semblar una temàtica sense massa contingut en el marc d’un petit país, gairebé un poble, que fa més de set segles que és independent i sobirà. Però en el marc d’una terra de fronteres que ha vist, fruit de la immigració econòmica i política, la seva població multiplicada per setze en els darrers decennis aquesta reflexió guanya interès, potser fins i tot transcendència.
Com podíem enfocar aquesta temàtica? Doncs com de costum des de la SAC es va prioritzar la pluralitat, intentant de copsar integralment la problemàtica. Vàrem apropar-nos a la qüestió des d’enfocaments teòrics –què vol dir “ciutadania”- fins a les vivències de la gent que, vinguda de fora, s’integra o com a mínim interactua amb el concepte de la ciutadania andorrana. “Què és la ciutadania i com es construeix” va ser una de les primeres preguntes que van intentar contestar politòlegs, psicòlegs i especialistes en educació. Des de l’Observatori Social, i gràcies a més de cinc-cents indicadors, s’ajuda a un millor diagnòstic i a una comprensió objectiva de la societat andorrana. A través d’institucions, advocats i notaris es va fer èmfasi en el component més legal de la ciutadania i amb els diferents partits polítics es van poder avaluar diferents plantejaments de futur. La visió de diferents col·lectius nacionals i socials i amb l’ajut dels professionals de l’assistència social es va complementar la jornada identificant les nombroses casuístiques que conformen la nostra realitat. Però no podíem cloure la diada sense la imprescindible participació d’una nodrida representació dels mitjans de comunicació del país per a poder debatre amb ells quin ha estat, quin és i quin hauria de ser el seu rol en el procés d’educació i cohesió de la ciutadania.
Al 2011 i respectant l’alternança de temàtiques tècniques i socials varem centrar la diada al voltant de l’aigua. Aquest líquid és un recurs indispensable per a qualsevol forma de vida al planeta i la seva gestió afecta de forma integral l’entorn, la societat i l’economia; especialment aspectes tan diversos i importants com són la salut, la preservació dels ecosistemes, la seguretat alimentària, l’abastiment domèstic d’aigua o la producció energètica.
Amb la voluntat de fer una reflexió profunda i transversal a l’entorn d’aquesta temàtica, la 24a diada Andorrana, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, va reunir una gran varietat d’experts i actors implicats en l’ús, la gestió i el coneixement dels recursos hídrics a Andorra. Les ponències presentades durant la jornada i que ara han estat recollides en la publicació “L’Aigua i Andorra” van permetre copsar la situació d’aquest recurs natural al país amb gran detall i des d’ una gran diversitat de punts de vista.
Les aportacions de diferents administracions públiques -com per exemple els serveis d’aigües d’alguns comuns- van permetre de recollir una instantània de l’actual gestió d’aquest recurs a Andorra, mentre que les aportacions de representants polítics van traslladar la percepció actual dels diferents grups i la seva voluntat de treballar per fer-ne una gestió més sostenible. La temàtica de l’aigua també va ser tractada des d’un punt de vista més científic i divulgatiu, abordant aspectes com són l’evolució de les glaceres a Andorra, l’educació per un ús sostenible de l’aigua i posant sobre la taula debats amb una incidència directa sobre la societat andorrana, com poden ser els riscos naturals associats a l’aigua o els impactes del canvi climàtic sobre aquest recurs.
Finalment, les aportacions d’actors del sector privat van permetre, per una banda, dibuixar les potencialitats de l’aigua com a atractiu turístic, de riquesa i desenvolupament econòmic, i per un altra presentar les aportacions i solucions tècniques i d’enginyeria per a un millor ús i gestió de l’aigua.
En definitiva, aquest recull ens proporciona una magnífica radiografia de l’actual situació i percepció dels recursos hídrics a Andorra, posant sobre la taula quins són els debats i els grans reptes que esperen a la seva societat i plasmant la voluntat tant de les administracions públiques com dels diferents partits polítics i el sector privat de treballar cap a una gestió més sostenible de l’aigua.
La SAC espera que aquest llibre de temàtiques tan diverses sigui un granet de sorra més per assolir una societat moderna i sostenible amb els peus sòlidament arrelats al seu passat i al seu patrimoni, tant cultural com natural.
