La sala d’actes de l’SGAE va ser el marc per a la presentació del llibre “La Filharmònica Infernal de Vensort” de Josep Mut, director de la Banda Municipal de Barcelona durant un quart de segle. Acompanyaven l’autor Josep Viana, vicepresident de la Federació Catalana de Societats Musicals, i Pere Baltà, autor del pròleg i president de la Fundació Paco Candel, que van prendre la paraula després d’una intervenció de la responsable de comunicació de l’SGAE, Agnela Domínguez, que manifestà la satisfacció d’acollir l’acte de difusió d’una obra de la qual tant l’autor com el prologuista són socis de l’entitat.
En la seva intervenció, Josep Viana féu un recorregut per la biografia de l’autor, en què destacà la gran contribució que el mestre Josep Mut havia fet al món de les societats musicals, no ja només des de la direcció de la Banda Municipal de Barcelona, sinó també per la disponibilitat i pel seu assessorament al servei de l’àmbit social de la música de banda, només d’arribar a Barcelona, una època en la que va guanyar quasi simultàniament les oposicions de la plaça de professor de tuba de l’Orquestra del Liceu i de la Banda Municipal, quan tot just acabava de complir vint anys. Malgrat la seva ascendència valenciana, la vinculació a les grans institucions musicals de la Ciutat Comtal ha omplert de contingut la seva biografia, ha retornat la seva figura al País Valencià, que l’havia fet Acadèmic de les Arts, i alhora l’ha projectat internacionalment: ha pronunciat conferències i a dirigit concerts arreu del món, molt especialment als Estats Units d’Amèrica.
El President de la Fundació Candel, l’estudiós de la cultura popular Pere Baltà, centrà la seva intervenció en el fet que en el fons del llibre, malgrat la sàtira i el bon humor amb què Josep Mut l’havia sabut tractar, hi ha el naixement d’una societat musical, precisament en el moment en què l’expansió per tota Europa del fenomen de la Il·lustració utilitzava els ateneus, les corals i les bandes de música com a instruments de promoció cultural entre les classes populars. Baltà ressaltà que, malgrat que la Il·lustració havia penetrat a Catalunya per mitjà del formidable moviment coral que impulsà Josep Anselm Clavé i per bé que les societats musicals havien estat generades a l’espai valencià per mimetisme amb les bandes de música de l’exèrcit napoleònic, en un cas i en l’altre havien generat moviments socioculturals paral·lels i complementaris, creant un model de convivència fonamentat en la societat civil. Al llarg de la intervenció, Baltà anà demostrant com l’associacionisme havia salvat la identitat cultural pròpia en els darrers dos segles d’imposició d’un model espanyolitzador i unitari. “El llibre de Josep Mut, no tinc clar si sense proposar-s’ho -afirmà el prologuista-, ens ha fet la crònica dels costums populars i les formes de vida que, en la segona part del segle XIX, rebien l’impacte de la Il·lustració i començaven a progressar des de l’àmbit cultural de les festes populars. Aquest fenomen, que podia semblar intranscendent, ha salvat els trastos de la nostra cultura i l’ha projectada amb força cap al futur”.
L’autor, Josep Mut, va agrair ambdues intervencions i la d’alguns dels presents, entre les que destacaven la del cònsol d’Eslovènia, que fou molt aplaudida, i les d’alguns representants de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entre ells el seu president, Antoni Carné. Mut exposà a continuació les raons de l’impuls que l’havia portat a escriure el llibre i recollí records de la seva joventut i dels molts anys amb què, portat per l’estimació al seu ofici i especialment a la música de banda, havia sumat vivències i amistats amb personatges de la música popular que d’una forma o altra, buscant l’instrument de l’humor com a fil conductor, l’havien ajudat a configurar la història o les històries integrades a “La Filharmònica Infernal de Vensort”. L’autor va cloure la seva intervenció parlant d’alguns dels personatges que es descriuen en el llibre, tots ells extrets d’un context radicat a fons en la vida quotidiana. “En alguns casos, els mateixos actors voluntaris o involuntaris d’aquestes històries mereixerien que els demanés permís per exhibir-los, també pel fet de fer servir butlles i llicències literàries… Però sovint he vist com successos d’algunes comunitats es poden canviar de lloc i atribuir-los a altres individus”. Així va reblar l’autor l’autenticitat de la informació que ha servit de base per a escriure les colpidores històries que han inspirat el llibre, una obra amb la que sembla que Mut s’ho ha passat d’allò més bé i que alhora ha procurat que el lector s’ho passi d’idèntica manera.
