Notícia

Diversitat i cultura popular, eix central del Canemàs 22

El dossier central compta amb articles de Nicolás Barbieri, Marta Rovira, Paquita Sanvicén, Mariona Lladonosa i Özgür Günes i Jordi Moreras

AssociacionismeReflexió
Festival de Cultura Raval(s) de Barcelona
Festival de Cultura Raval(s) de Barcelona | Clara Soto

Té alguna utilitat la cultura en la inclusió de les persones migrades? En cas afirmatiu, com es pot articular aquesta utilitat? Aquestes són les dues preguntes entorn les quals pivota el dossier “Migracions, diversitat i cultura popular catalana”, publicat en el número 22 de la revista Canemàs. Els articulistes reflexionen sobre la força que pot tenir l’associacionisme en la vertebració d’una societat intercultural, que renegui d’un model assimilacionista i homogenïtzador, però també de pràctiques segregadores.

No és la primera vegada que Canemàs tracta àmpliament sobre diversitat i cultura catalana. Aquest va ser l’objecte d’investigació de la I Beca d’Estudi de l’Associacionisme Cultural Català (2015), elaborada per Enric Saurí i Marta Rovira-Martínez. Sis anys més tard, el dossier aporta una mirada renovada i panoràmica. Algunes qüestions que es plantegen són la importància que tenen les pràctiques culturals no legitimades en la inclusió dels nouvinguts, la presa de consciència sobre l’accés universal a la cultura com un dret humà bàsic o bé els obstacles que troben els col·lectius minoritaris a Catalunya per celebrar el cicle festiu dels seus països d’origen.

Altres articles del Canemàs 22

Des d’una mirada humanista, Josep Santesmases reflexiona sobre la relació entre les administracions públiques i les entitats. El president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana posa de manifest que les associacions cada vegada poden dedicar menys temps a l’organització, ja que han augmentat els requeriments burocràtics.

Una de les grans problemàtiques que té l’associacionisme cultural és la gestió del seu fons arxivístic. Xavier Dengra explica la utilitat que pot tenir Viquipèdia en la preservació de la memòria documental de les entitats. L’activista lingüístic també assenyala els criteris que regeixen l’enciclopèdia lliure, i les vies que han de seguir els col·lectius de cultura popular per ser-hi més visibles.

L’article de Josep Maeso, metge i vocal de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, té una doble lectura. Serveix per endinsar-nos en els usos històrics de la pólvora i també per conèixer com s’organitza actualment -i, específicament, els requisits necessaris – una galejada.

El Canemàs 22 també s’atura en recordar personatges i esdeveniments històrics de màxima importància per l’associacionisme cultural. És el cas dels articles sobre Joan Tomàs i Manuel Cubeles, firmats respectivament per Liliana Tomàs i Pilar López, i la peça de Pere Baltà sobre el I Congrés de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, que el periodista i escriptor va viure des d’una posició privilegiada com a cap del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Com és habitual en els darrers números, la revista inclou cròniques sobre congressos celebrats els darrers mesos. Elena Espuny explica com es va viure el 2n Congrés de la Jota als territoris de parla catalana (23-25 de maig, Falset) i Guillem Carreras apunta les principals idees que es van compartir en el II Congrés de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (29-31 d’octubre, Santa Susanna).

En l’entrevista que Joan Maluquer i Joan-Ramon Gordo realitzen a Carol Duran, la directora del Centre Artesà Tradicionàrius explica com concep la música d’arrel i reivindica la necessitat que el festival sàpiga treballar en xarxa i establir col·laboracions amb propostes internacionals.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article