La primera actuació de la colla va celebrar-se en la festa major de Gràcia del 1981. Actualment, l’associació també compta amb la colla infantil els Malsons de la Vella, creada el 2007, i la bèstia de foc Atzeries, que enguany celebra el cinquè aniversari. Durant aquestes quatre dècades, l’associació ha participat en festes de la Vila (Festa Major, Sant Medir, Foguerons de Sant Antoni…), i també en les principals celebracions de Barcelona, com són les Festes de la Mercè i les dedicades a Santa Eulàlia.
Isaac Rubio, president de La Vella de Gràcia, explica a Tornaveu que el plat fort de la celebració consistirà en la crema de deu enceses de lluïment, a càrrec dels grups que han escrit la història de l’entitat: els fundadors, la generació que en va prendre el relleu, la colla infantil, els portadors d’imatgeria, etcètera. Les enceses augmentaran progressivament en espectacularitat, fins a un lluïment final a càrrec de l’Atzeries, i l’encesa d’uns plafons pirotècnics commemoratius.
La constitució de La Vella de Gràcia
Un dels fundadors de la Vella de Gràcia, Jordi Cubillos, explica que la colla sorgeix de la voluntat d’un grup de joves -alguns procedents de Sitges, altres de la mateixa Vila- per “recuperar els carrers” a finals dels anys setanta. Aquest grup s’emmiralla en l’experiència de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i l’entitat reusenca Carrutxa, constituïdes el 1978 i 1979, que havien obert camí en l’impuls de la cultura popular. Després d’un correfoc mig improvisat, per Sant Bartomeu del 1980, La Vella de Gràcia quedaria oficialment constituïda l’any següent. Segons Cubillos, la creació de l’entitat va impulsar la creació d’altres colles de cultura tradicional (geganteres, d’imatgeria…), i en conseqüència, la recuperació de les festes populars gracienques.
