La revista de poesia Reduccions, vinculada a la Universitat de Vic i produïda per Eumogràfic, arriba al número 100 després de 35 anys d’existència i és la primera revista de poesia dels Països Catalans que assoleix aquesta fita. Aquest número especial de Reduccionsté com a tema central la llengua i la poesia i inclou unaDeclaració sobre la llengua, en la qual s’afirma que “només les persones del país tenen dret a legislar sobre la llengua d’aquest país”. El manifest, redactat pel consell de redacció de la revista, parteix del català per exposar una dura situació compartida per altres llengües del món que no disposen d’un Estat al darrere.
El text, que es pot consultar íntegre a la web www.nuvol.com, es divideix en dues parts, la primera sota el títol ‘La llengua, el poder i la justícia’, i la segona, ‘La llengua i la poesia’. S’hi afirma que “la llengua és una substància principal, essencial, de la vida de cada poble” i, per tant, qualsevol imposició d’una llengua sobre una altra “és un acte de menyspreu de la realitat humana”. Reivindica que “només les persones del país tenen dret a legislar sobre la llengua del país” i critica el bilingüisme com a “mètode per marginar definitivament” una llengua perseguida, sota l’aparença “de justícia i d’igualtat”.
Tot i que es parla sempre de les llengües en general, la declaració fa referència explícita al català quan diu que ha passat “de l’etapa de prohibició absoluta” a una de simple “tolerància”, però mai amb la voluntat per part d’Espanya de “restituir-la a tots els àmbits, sense restriccions, sense obstacles”. A la segona part, es fa èmfasi en la relació entre llengua i poesia: “No es poden deslligar, en la salut i en la malaltia van plegades”. La declaració pren com a referència el manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua?de la revista Els Marges que l’any 1978 va sacsejar l’opinió pública.
Fundada el 1977 per Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents, amb la voluntat d’esdevenir una finestra oberta a la llengua i la poesia catalanes i del món, al llarg d’aquests anys Reduccionsha publicat textos inèdits de poetes catalans i de reflexió sobre la poesia, diversos monogràfics i números especials, com els dedicats a la poesia occitana, neerlandesa, basca, friülana o bé als poetes J.V. Foix, Carles Riba, Josep Carner, Leopardi, Manent, Ausiàs March, Segimon Serrallonga o Maria-Mercè Marçal, entre altres.
La revista dóna l’oportunitat de publicar les creacions de joves autors i també l’obra poètica de nombrosos autors estrangers en versió original i traducció. Com a revista indexada ha esdevingut una porta oberta a la divulgació del treball dels investigadors sobre la llengua i la poesia, i pot consultar-se en una hemeroteca oberta fins als darrers quatre números. En el número 100, que es presentarà divendres 28 de juny a les 19 h, a l’Institut d’Estudis Catalans, s’hi ofereixen textos de Josep Lluís Aguiló, Elies Barberà, Jordi Julià, Ibán León, Sebastià Perelló, Jordi Llavina, Núria Martínez-Vernis, Rubén Luzón, Jordi Valls, Isabel Garcia Canet, Eduard Marco i Arnau Pons. També inclou traduccions de tres poetes búlgars (Ekaterina Iossifova, Kristin Dimotrova i Palmi Rantxev, entre d’altres continguts.
La filosofia de Reduccions és que qualsevol literatura, viva, activa i madura ha de disposar, a l’època actual, d’un ventall d’eines de difusió tan complet com sigui possible per poder exercir la seva funció amb eficàcia. La literatura catalana, i en concret la poesia catalana, per qüestions sobretot polítiques i, encara més, a causa de la repressió i de la coacció que han sofert la llengua i la cultura pròpies, ha patit històricament una mancança persistent d’aquests instruments de difusió. És per això que Reduccions dóna a conèixer el treball dels investigadors, creadors de poesia i traductors, procedents de tots els racons dels països de parla catalana, com també aquells d’autors estrangers interessants de la literatura en general, per tal de fer circular autors i obres.
