La figura d’Aureli Campany i Farrés (Barcelona 1868 – 1954) serà novament reivindicada. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya ha inclòs el seu nom entre aquells que el 2018 gaudiran d’un any commemoratiu. D’aquesta manera, es vol homenatjar un dels folkloristes que més decididament van difondre la cultura popular catalana durant la primera meitat del segle XX.
És impossible explicar el sorgiment d’algunes institucions capdavanteres en la difusió del folklore sense esmentar la seva importància. Amb només 23 anys, esdevé un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891), on aprèn cant gregorià; a principis de segle XX renova el seu entusiasme catalitzador impulsant la secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (1904) i l’Esbart Català de Dansaires, al qual se’n sentiria fortament vinculat durant tota la seva vida.
Ferm defensor de l’ús dels jocs com a eina per a l’educació dels infants, Campany exerceix de mestre de jocs folklòrics i de cançons i danses popular a l’Escola Montesori (1915-20), l’Institut de Cultura per a la Dona o la Casa de Maternitat, entre altres. Paral·lelament, participa en revistes infantils encaminades a la catalanització de la infància des d’una visió social tradicionalista. En aquest sentit, convé destacar la creació d’El Patufet (1903), una de les publicacions més emblemàtiques i populars entre els catalans, que va tenir un paper decisiu en la normalització de la llengua.
La difusió empresa per Capmany, tanmateix, no es limita al públic infantil. Sense abandonar la divulgació periodística, col·labora en les publicacions de l’Arxiu Municipal de Barcelona –que actualment, a través de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, acull el seu fons fotogràfic— i intervé en la catalogació de la secció folklòrica de l’Arxiu Mas.
Malgrat la versatilitat dels seus estudis, que es tradueixen en una extensa producció bibliogràfica i periodística, Capmany cultivà un interès especial per tres àmbits concrets: les rondalles, les cançons i les danses populars. Fruit d’aquest amor, publica algunes de les seves obres més conegudes: la col·lecció il·lustrada Cançoner Popular (1901-13), Calendari folklòric de Catalunya (1917), Cançons i jocs cantats de la infantesa (1923), Com es balla la sardana (1924) o El ball i la dansa popular a Catalunya (1948).
Altres reconeixements
A través de la Comissió de Commemoracions, la Generalitat de Catalunya vol reivindicar el llegat d’aquelles persones que han deixat un profund pòsit en la cultura catalana. Les personalitats que durant l’any 2018 compartiran protagonisme amb Aureli Campany són Pompeu Fabra, Maria Aurèlia Campany (filla d’Aureli), Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Aureli Maria Escarré, Joanot Martorell, Montserrat Abelló, Amparo Poch, Carles Fages de Climent i Raimon Pannikar. L’Arxiu General de la Corona d’Aragó i el Palau Maricel de Sitges també seran homenatjats.
Podeu consultar més informació sobre la trajectòria de les personalitats reconegudes en aquest enllaç.
