L’any 1863 naixia l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera entitat de Catalunya, i també del món, dedicada al pessebrisme. La van fundar una colla de pessebristes, entre els quals hi havia representants dels diversos estaments socials. Salvador Bordas, primer president, era galoner d’or, Joan Bastinos era editor, Josep Oriol Mestres era l’arquitecte de la Catedral de Barcelona, entre altres edificis emblemàtics de la ciutat com la Torre de les aigües, artistes com Joan Roig, Domènec Talarn o Miquel Tusquelles. Antoni Bou era mosso de cafè, i Josep Sentias cobrador de les cadires de l’església de Sant Just i Pastor. Altres socis foren Narcís Anglada, Ramon Boada, Pere Roca, Josep Mestres, Antoni Mestres, Juli Casañes, Albert Esteve, Domènec Estreicher, Constantí Grau, Joan Serra, Ramon Serra, Joan Surroca, Joan Urgell, i Joan Vila. Alguns d’ells apareixen en aquesta imatge històrica.
El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l’any 1300 i es té notícia d’un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l’any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d’un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l’any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia
