Què és ACPV?
Anna.– Una associació cultural que treballa per la llengua, el país i la cultura. Però, evidentment, és molt més que això, es tracta d’una escola de formació política per a molta gent, una entitat que treballa fent xarxa i reivindicant el treball comarcal, arrelat al territori. Sense ACPV, el català al País Valencià potser no tindria ja presència, perquè cal recordar que, abans de la fi del franquisme, ja estava formant 10.000 persones perquè impartiren classe de català.
Quan decideixes dedicar-te al cant d’estil i per què?
Noèlia.– Com que he crescut envoltada d’aquesta música, no es pot dir que hi haja hagut un moment en el qual haja decidit dedicar-me al cant valencià, sinó que va entrar dins meu d’una manera natural gràcies al meu iaio, ma mare, ma tia… Tampoc es pot dir que em dedique exclusivament a cantar, ja que ho compagine amb el meu treball de mestra d’educació especial a l’escola pública.
Què pots contar-nos de la dona valenciana i el “cant d’estil”?
Noèlia.- A hores d’ara, malgrat que queda molta feina a fer, les dones comencem a tindre un poc més de visibilitat dins d’aquest món. Hem sigut sempre transmissores de la cultura, però també hem estat sempre en un segon pla, darrere, fent feina doble per tal que se’ns reconeguera i se’ns donara la visibilitat que mereixíem. Som transmissores i, ara que tenim espais i se’ns dona la possibilitat d’estar i ser, també volem ser actives i visibles.
Què és el Mural Sonor?
Anna.– Suposa l’edició de quatre discos nous, amb veus d’ara que homenatgen cantants i agrupacions dels darrers cinquanta anys. Òbviament, no estan totes les cançons ni tots els artistes, perquè hi seria infinit, però és una gran antologia de la música en català feta al País Valencià. Un producte de qualitat, que serà peça de col·leccionisme en uns anys.
Noèlia.– No és una recopilació de cançons, sinó quatre discos amb nous arranjaments de la música en català que s’ha fet al País Valencià durant els darrers cinquanta anys. El conformen quatre discos dels diferents gèneres musicals que hi trobem al nostre País.
En el disc Arrel, que és on aparec jo, fem un recorregut per les comarques amb peces de caire tradicional. A més a més, hem volgut enderrocar, canviar les lletres jocfloralistes i masclistes que res tenen a veure amb el context social actual. S’ha demanat als poetes i poetesses quartetes en heptasíl·labs on ens parlen de la seua comarca des de les seues emocions i el resultat és preciós.
Com va sorgir?
Anna.– Pensant en com celebrar els 50 anys d’ACPV, començàrem a parlar de dur a terme un projecte que passejara musicalment per totes les comarques i, com s’esdevé amb totes les bones idees, el plantejament inicial va començar a crèixer i va acabar acollint quatre discos i totes les variants musicals que s’han donat en aquests anys.
Volíem que hi recollira el contingut, la idea primera i que s’associés ràpidament amb la nostra visió del món, culturalment i lingüística. “Mural” en recorda de seguida el d’Estellés i el País Valencià, i “Sonor” perquè és música.
Noèlia.– No hem deixat de banda l’aspecte literari, no sols perquè la cançó ja és literatura sinó també perquè han col·laborat força poetes de diferents comarques escrivint-ne lletres o actualitzant-ne les tradicionals.
Quins CD’s en formen part?
Anna.- Arrel, Carrer, Pell i Veta, ja que les inicials hi formen l’acrònim ACPV. Pel que fa a Arrel, és l’element que ens vincula a la terra i serà el títol de l’àlbum dedicat a la música tradicional. Es tracta d’un viatge per les comarques a través de cants i poemes, cosit per dues veus incontestables: Miquel Gil i Noèlia Llorens, “Titana”. Encara que representants de generacions diferents, tots dos connecten amb la passió i el coneixement erudit del cançoner tradicional.
Quant a Carrer, és l’artèria que circula pels nostres pobles i ciutats i dona títol al disc dedicat a la música festiva. Fidels a l’essència coral d’aquesta música, una superbanda creada a propòsit per a aquest projecte, i té un nom que evoca les grans formacions del mestissatge: No Falla.
Pell està dedicat a la cançó. Borja Penalba i Mireia Vives seran els guies en aquest viatge pel temps que recupera les veus que van mantindre la flama durant els setanta i vuitanta.
Finalment, Veta serà el títol del disc dedicat al pop-rock en valencià. L’àlbum, per tant, serà un homenatge als grups que no van tindre la repercussió que mereixien, però que van ser inspiració de qui ha vingut després. En aquest cas, l’àlbum estarà conduït per Tardor i May Ibáñez. La banda arranjarà temes de grans referents de les últimes dècades, alguns dels quals són joies estranyes per al gran públic.
Pots dir-nos els noms d’alguns intèrprets?
Anna.– En cada disc hi haurà moltes col·laboracions. Per exemple, en Carrer, la banda No Falla la formen els artistes Bàrbara López de Mafalda, Pau Camps i Josep Bolufer de Smoking Souls, Jota Terranegra de Funkiwis, Nina Dinamita i la Swing Milicia i Tània Camacho de Freak Fandango Orchestra…
En Pell apareixen Borja Penalba, Laura Rambla, Ana Zomeño, Alfons Om, Néstor Mont, Andreu Valor, Eva Gómez, Laura Esparza, Carles Pastor, Ona Nua, entre d’altres. En Arrel, hi ha Néstor Mont, Efrén López, Miquel Gil, Noelia Llorens… Finalment, en Veta, hi ha Senior, Martín Tarrasó, Gem, Neus Ferri, Estela Tormo, Sandra Monfort…
Com en va sorgir la idea?
Anna.– Rubén Pitarch, coordinador d’activitats d’ACPV, va pensar en aqueix recorregut musical pel país i, en compartir-ho amb Miquel Gil, começaren a estirar del fil i acabaren fent la madeixa.
Què hi ha de comú i què de divers?
Anna.– El projecte s’ha plantejat de manera intergeneracional i paritària. Pense que això i l’estima per la cultura i el país de tots els que hi participen, així com les seues trajectòries, son els elements comuns. Quant al divers, com que el projecte té voluntat d’antologia, hi ha una diversitat musical, d’estil, gèneres…
Els cinquanta anys d’ACPV.
Anna.– Agafem de referència la data de creació del Secretariat de l’ensenyament de l’idioma, l’any 1971, perquè en definitiva donar per bona la data formal del 1978 seria atorgar legitimitat al franquisme i ignorar la important tasca d’aquell embrió d’ACPV, que va formar tants mestres, per tal que estigueren preparats per a impartir classes de valencià quan es poguera.
I, com tot aniversari precisa música, el Mural Sonor ens va semblar una magnífica forma de celebrar el que iniciàrem el 25 d’abril amb Andreu Valor i el seu disc Insurrecte, que tan bé s’adiu amb el tarannà de l’entitat.
Per a després de l’estiu, hi ha pensats actes que reculllen i expliquen la trajectòria de l’entitat, compartir amb tantes entitats i persones com les que han format part d’ACPV, en xerrades, trobades, etc.
Quins gèneres hi apareixeran?
Anna.– Cada disc representarà un dels quatres pilars sobre els quals ha crescut la música al País Valencià: la música tradicional, la música festiva, la cançó i el pop-rock. Cadascun dels àlbums estarà conduït i produït per figures fonamentals del nostre panorama, que aportaran la seua visió autoral i n’harmonitzaran el conjunt. Alhora, desenes d’artistes s’incorporaran al projecte interpretant o arranjant la multitud d’obres que formen aquesta col·lecció.
Noèlia.– En Arrel tindrem quasi tots els gèneres de la música tradicional: seguidilles, jotes, fandangos, malaguenyes, cants de batre, cant d’estil i albaes… Ah! i cançons de nova composició del mestre Miquel Gil, perquè alguns poemes eren tan bonics que no ha pogut aguantar-se les ganes!
Per què heu acudit a Verkami?
Pensàrem que la millor forma de finançar un projecte tan bonic com aquest era mitjançant el micromecenatge, per tal que la major gent possible s’involucrara i donara suport als artistes, un sector que sempre viu en precari i que després de l’any de pandèmia havia vist agreujada la seua situació.
Tornar als artistes que ens acompanyaren durant el confinament, i també en tantes altres lluites i reivindicacions, el suport donat. El lema que, des d’ACPV empràrem durant el confinament, va ser: «#CuidemLaCultura que continuarà fent-se realitat».
