“No m’agrada dir-ne jam sessions. Prefereixo parlar de punts de trobada”, apunta Marcel Casellas, preguntat sobre el format que tindrà el cicle de concert Les Vespres, que durant els dimecres de febrer i març amenitzarà per cinquè any consecutiu el Festival Tradicionàrius. Es tracta d’una qüestió conceptual, no pas terminològica. Aquestes sessions d’improvisació, construïdes sobre la música d’arrel i la glossa però constantment obertes als gèneres musicals moderns, no es conceben com un aparador on els intèrprets puguin demostrar el seu talent interpretatiu o bé l’ enginy retòric, sinó com una hibridació col·lectiva de diferents gèneres musicals.
Per visualitzar la puixança femenina en l’àmbit de la cançó improvisada, Les Vespres 2018 serà protagonitzat gairebé exclusivament per a dones. La primera sessió del cicle, dimecres 7 de febrer (21:30H) al bar del CAT, ha comptat amb la interpretació de Júlia Soler (gralla) i Flavie (acordió diatònic). En properes actuacions, també pujaran a l’escenari del Tradicionàrius Roser Serrano, Meritxell Nedderman, Roger Andorrà, Sandra Montfort, Coloma Bertran, Cati Plana, Sònia Arias, Guida Sellarès, Berta i Laia Vallès, Queralt Valls i Clara Colom.
El líder de la Cobla Catalana dels Sons Essencials és clar respecte els seus propòsits: “cada dimecres he convidat dues intèrprets –un instrument melòdic, l’altre harmònic—per explorar les possibilitats del repertori musical que els hi hauré enviat”. El contrabaix de Casellas serà la base rítmica d’unes sessions controlades només fins a cert punt: “prèviament, els tres músics haurem consensuat el repertori del concert, però no haurem assajat cap vegada conjuntament”, apunta el professor d’improvisació i arranjaments a l’ESMUC. “No es pot aventurar cap on ens portarà la música”, conclou.
Marcel Casellas forma part del grup promotor que va engegar el Tradicionàrius l’any 1988. La seva trajectòria musical ha estat dominada per la voluntat de connectar estilísticament la música tradicional, i més concretament els anomenats gèneres esporògens (ball pla, sardana, jota i rumba), amb el jazz, el folk o el pop-rock.
