En la conversa mantinguda amb el folklorista Amadeu Carbó, Fontelles recorda que a principis del segle XX les cobles només interpretaven sardanes. La Cobla Barcelona desenvolupa un paper clau per apropar-la a altres registres musicals, com ara la música de cambra o simfònica. Un camí que transita acompanyats d’homenots de la talla de Joan Lamote de Grignon, Joaquim Serra o el cofundador de la cobla Josep Gravalosa, entre altres. Figures de primer ordre que contribueixen a convertir la Cobla Barcelona en un espai de creació artística ampli, capaç d’interpretar peces de Garreta però també propostes avantguardistes de Robert Gerhard.
Més enllà del repertori, Fontelles recorda la importància que té la cobla com eina de política cultural. Els anys vint és un temps d’efervescència a Catalunya, que rep la visita de personatges de la talla de Richard Strauss, Béla Bartok, Igor Stravinski o Richard Strauss. La Cobla de Barcelona ofereix audicions a tots aquests compositors, i també ballades-homenatges a personalitats del món cultural i polític: Albert Einstein, el president Lluís Companys, Ignasi Iglesias, Santiago Rusiñol i Apel·les Mestres. Una de les actuacions més emblemàtiques de la Cobla Barcelona es produeix en la inauguració del Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París (1937), en el qual es presenta el Guernica de Picasso.
La Cobla Barcelona també ostenta el privilegi de ser la primera formació coneguda a enregistrar obra lliure per a cobla. El seu fons està custodiat per l’entitat Músics per la Cobla.
