L’acordionista Marçal Ramon és la meitat del duet Criatures, que forma amb el graller Ivó Jordà. El grup acaba de guanyar per votació popular del premi Enderrock al millor disc de folk per Praxinoscopi (Segell Microscopi, 2019), un treball que defineixen com a “cent per cent ADN de Criatures”, i on afinen el concepte que ells mateixos han anomenat –abans que ho fessin els crítics– “cambra d’arrel”. Al dia següent els mitjans de comunicació es fan ressò dels premis i repassen tots els guanyadors però a ells no se’ls menciona. Per Marçal, això no és una excepció sinó la regla, i assegura que ja estan farts que la música d’arrel estigui invisibilitzada i menystinguda per part dels mitjans, la indústria i les institucions.
Acabeu de rebre el premi Enderrock al Millor disc de folk 2019 per Praxinoscopi. Com és quedar per endavant de grups amb una trajectòria tan consolidada com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries?
Havent-hi nominats com els Quicos i les germanes Neddermann, i sabent que el vot era popular, estàvem convençuts que no guanyaríem. Però no ho veiem com una competició, perquè hem treballat amb ells i tenim molt bona relació. Personalment m’ha fet molta il·lusió compartir la final amb els Quicos. Si haguessin guanyat ells hagués estat igualment content, perquè admiro el seu projecte i els segueixo des de molt petit, quan els meus pares em portaven als seus concerts. Estar en una final amb ells vol dir que les noves generacions que estem pujant potser estem fent les coses bé.
Se sol dir que el segon disc és el més difícil. Ha estat el vostre cas?
El primer disc (Traumàtrop, Picap, 2017) el vam fer perquè vam guanyar el Premi Sons de la Mediterrània, i part del premi era gravar un disc. Estava molt conduït i assessorat per Enderrock, i ens va agradar molt fer-lo, però ens vam quedar amb moltíssimes ganes de treure un disc que fos cent per cent ADN de Criatures, que fos el que anomenem “cambra d’arrel”. I crec que en el segon hem pogut aprofundir molt més.
Sí que ens va costar molt perquè ja no comptàvem amb l’assessorament i el finançament del premi Sons de la Mediterrània, però quant a concepte teníem molt clar com havia d’anar, i en aquest sentit va ser més fàcil.
Què és la música ‘cambra d’arrel’?
El que fem en Criatures és agafar dos instruments de la música tradicional, i dos músics com l’Ivó i jo mateix –o quatre, perquè ara hem ampliat en un quartet, amb Iu Boixader al contrabaix i Marc a les percussions– que hem nascut dins d’aquest context musical i sortir de la zona de confort, portar-los a un estadi diferent, a un entorn de música de cambra. Per això diem “cambra d’arrel”, buscar un color més cambrístic a una música, i uns instruments i uns músics que hem estat criats en la música d’arrel.
Teniu previst presentar pròximament el nou format quartet. Què suposa a musicalment i a l’hora de treballar passar de duet a quartet?
No és del tot nou, perquè de fet gran part del disc està gravat en quartet. La proposta va sorgir arran de guanyar un ajut a l’Espai Marfà de Girona, i amb aquest finançament hem apostat per tirar endavant un directe pensat més com un espectacle que com un concert convencional, i en format quartet.
Musicalment, un duet vol dir que estàs completament despullat a l’escenari, i que entre dues persones has de poder defensar la teva proposta. En un quartet, els dos instruments més que hem afegit, bateria i contrabaix, a nivell musical ens aporten els fonaments, ens ajuden a tocar de peus a terra. Dani López, que ens ha produït el disc i ha fet els arranjaments, ens ha ajudat a explorar molt més i des d’un punt de vista extern el concepte de “cambra d’arrel”. Hem aconseguit que el quartet arribi a sonar en alguns moments com un quartet de jazz, en altres moments molt clàssic, en altres tradicional…
En recollir el premi vau comentar “aquí estem els de folk”, reivindicant la música tradicional.
Sí. Quan anàvem en cotxe cap a Girona, a la gala dels premis Enderrock, teníem molt clar que, en el suposat cas –que crèiem impossible– de guanyar, el moment de sortir a l’escenari era crucial i havíem de fer un discurs amb un punt crític. Perquè és evident que la música tradicional o d’arrel és minoritària i està molt menystinguda, i ho volíem dir. Vam aprofitar que teníem el micròfon obert i a tothom escoltant-nos per fer una crítica a la indústria musical catalana, que mai ens ha posat en relleu i mai ens ha normalitzat. I ja comencem a estar una mica farts.
L’endemà ho vam poder comprovar. Vam escoltar les notícies durant tot el dia, i a Catalunya Ràdio, TV3 i Rac 1 van fer ressò dels premis i van repassar totes les categories, menys les de folk (millor disc i millor cançó). Això és indignant. Estem molt orgullosos d’haver guanyat aquest premi. Però no perquè hi hagi un premi folk vol dir que la música folk estigui normalitzada. Està molt bé que hi hagi una categoria folk als premis Enderrock, però això no deixa de ser com posar una tireta a un problema molt greu, i és que la música folk està totalment invisibilitzada als mitjans i menystinguda per la població i per la indústria musical catalana.
Què reclameu?
Els mitjans de comunicació ho tenien tant fàcil com, en el moment de repassar tots els guanyadors, dir també les categories de folk. Se’ns va excusar dient que era per falta de temps als informatius, però incloure la categoria folk són dos segons més.
I a nivell global ens hi trobem cada dia. No hi ha prou festivals (tenim la Fira Mediterrània, Tradicionarius, etc., als quals estem molt agraïts) però el nostre circuit és molt reduït, i té molt poques ajudes. Hi ha una mena de reticència, o de por, a contractar espectacles de música tradicional, i creiem que els mitjans i algunes institucions hi han col·laborat. Si els mitjans i institucions ho normalitzessin, i parlessin de música tradicional sense cap mena de por, les coses serien molt diferents.
Quin són els propers projectes?
Ara començarem a pensar en el tercer disc, de cara a l’any 2021. Tenim moltes ganes de començar a donar-hi voltes, de seure, reflexionar, veure què ha funcionat i què no en el segon… I sobretot de posar en comú quines coses volem fer, si tenim ganes de fer un canvi radical, de seguir la mateixa línia, de col·laborar amb algú o de fer un disc molt Criatures… Tenim moltes ganes de prendre’ns-ho amb molta calma però també volem estar molt segurs de les decisions que prenem.
