Tot i portar un llarg recorregut en altres formacions i altres projectes musicals, Laura Esparza i Carlos Esteban sí són força nous en caminar plegats: prop d’any i mig de vida i només un disc en la butxaca, Mare Natura, que van estrenar aquest mateix any, just abans del confinament. L’aturada general a ells va obligar a ajornar quan començaven la gira de presentacions al públic i els va deixar “força desubicats”. Qualifiquen el seu disc com un treball molt personal, sorgit no tant de forma intencionada sinó per aviat per l’impuls de descarregar-hi les emocions. Parlem amb ells sobre com han viscut el concurs i el confinament, la seva música i els seus projectes.
Què significa per a vosaltres haver estat els guanyadors del concurs?
La notícia d’haver guanyat el concurs Sons ha sigut per a nosaltres com una porta que s’obri. Estem molt agraïdes d’aquesta oportunitat i tenim moltes ganes de tot allò que hi pot arribar arran d’aquest concurs. En primer lloc, per l’oportunitat de gravar un segon disc i també per poder presentar la nostra música per Catalunya. A més a més, per a nosaltres és un reconeixement del treball que fem i això ens dóna moltíssimes ganes de seguir fent música i continuar el camí que començarem.
Al concurs heu presentat el vostre primer disc, Mare Natura, que heu definit com a “una catarsi emocional transformada en música”. Què hi heu posat en aquest disc? Quina és la funció que té la música per a vosaltres?
Aquest disc és un projecte molt sincer que va nàixer tant de les ganes de fer música, com de la necessitat de descarregar emocions a escala personal. Ha sigut el nostre primer treball com a duo juntes i suposem que per això és una mescla experimental, resultat dels nostres referents i la nostra cerca d’estil propi com a grup. Per a nosaltres la música és la nostra companya comuna de vida, allò que més ens uneix i emociona i un canal molt sanador per comunicar amb els altres i fer teràpia en una mateixa.
Quins sons i referents trobem en els vostres temes?
Entre nosaltres, ens agrada definir la nostra música com ‘indie mediterrani’, perquè als nostres sons podem trobar estructures més clàssiques amb melodies que ens recorden a la música tradicional, així com elements més electrònics i actuals, fruit dels referents que escoltem i admirem, com són Vetusta Morla, Fuel Fandango, Jorge Drexler, María Arnal i Marcel Bagés, Xoel López… i podríem seguir amb moltes més!
Que les èpoques de crisi, com aquesta pandèmia, són bons moments per crear: és un tòpic o és veritat?
Depèn… Pensem que no hi ha una reacció comuna a situacions com aquesta, que tant ens ha descol·locat. És veritat que molts grups han aprofitat aquests moments per crear i que, potser, hi ha hagut situacions inspiradores, segurament per aquesta necessitat de descarregar i processar tot el que ha passat.
En el nostre cas, ha sigut més ara, amb un poquet de perspectiva d’allò que hem viscut i amb vista a tornar a poc a poc a la “normalitat”, quan ens han entrat més ganes de crear. És veritat que la lletra del nostre tema Abril 2020 va sorgir en mig del confinament, però de forma excepcional, perquè la major part del temps la nostra energia creativa semblava també confinada.
Què és el més complicat de fer música en aquest context de pandèmia?
Per a nosaltres, pensar que no sabem quan la podrem compartir amb el públic.
Quins són els propers projectes?
De moment, començar a donar forma a allò que estàvem component amb vista al segon disc i gaudir del procés!
