En aquest sentit, s’ha de destacar la tasca desenvolupada pel Col·lectiu Folklòric Ciutadalla, que des de finals dels anys 70 ha empès una potent tasca d’investigació i reflexió sobre la cultura popular menorquina, i la més recentment creada associació Soca de Mots, que s’ha responsabilitat de l’organització de cursos, tallers i glossats públics a tota l’illa. Una empenta associativa, en definitiva, que ha comptat amb el suport del Consell Insular de Menorca, gràcies al qual s’ha pogut fer una aposta decidida per la glosa en els centres de primària, i també convocar els Premis José Vivó, que enguany ja celebren la divuitena edició.
A diferència de la glosa cantada, que es basa en la improvisació i té una projecció pública, la glosa escrita té una intencionalitat més meditada. Tant en l’execució, és a dir els recursos literaris usats per l’autor, com en el contingut, que acostuma a tractar sobre casos o temes d’actualitat. El primer autor conegut a Menorca és l’esmentat Josep Vivó Parpal (1725-1791), nascut a Ciutadella, i ferrer de professió. Entre altres, també han destacat en l’art de glosa escrita autors com Gaspar Cardona, Josep Reixart, Josep Cardona, Llorenç Melià , Fermín Gomila i recentment Miquel Ametller i Esteve Barceló.
Fins als anys seixanta, la glosa escrita encara era una eina de comunicació a Menorca, si bé en aquelles dates ja no es cantaven les composicions pensades per informar. Amb el pas de les dècades, i també les pressions de la globalització, la glosa s’ha convertit en una forma d’entreteniment. Malgrat aquesta transformació, la provocació i la crítica segueix sent el fil conductor que lliga les composicions de fa tres-cents anys amb les actuals.
