El sac de gemecs al Principat, la buna a Andorra, la xeremia a les Illes, i la coixinera al País Valencià, és un instrument molt integrat en la cultura popular dels Països Catalans, l’origen del qual sembla que es remunta a l’època romana. Posteriorment el van fer servir pastors d’Europa i Àsia. I, no sense grans esforços per part de moltes entitats que han treballat molt per mantenir-ne viu l’ús, ha arribat als nostres dies.
És el cas de l’associació Xeremiers de Sóller, que va néixer el desembre de 2001 amb l’objectiu de dur a terme tot tipus dactivitats culturals relacionades amb la música popular de les Illes i preferentment amb els instruments tradicionals del folklore mallorquí, on la xeremia havia tingut històricament molt de protagonisme. Però com expliquen des de l’associació, en les darreres dècades aquest instrument “havia quedat en un segon pla, tapat pel flabiol i el tamborí”.
A més, per als integrants de la banda, formada per dotze instrumentistes ja formats i una dotzena més en període d’aprenentatge, la xeremia és també “una forma de reivindicar la tradició de les Illes i també la llengua”. De fet, Xeremiers de Sóller inclou en el seu repertori el tamborí i el flabiol, però a diferència d’altres bandes més convencionals de les Illes, el protagonisme és per a la xeremia, perquè consideren que és l’instrument que es trobava de forma clara en perill a Sóller. Aquesta banda ha presentat els seus treballs en trobades de cultura popular arreu del territori català, però també ha fet actuacions en l’àmbit internacional.
Web dels Xeremiers de Sóller
Reportatge de Televisió de Costa Brava sobre els Xeremiers de Sóller
