Els concerts van arrencar el 3 de maig i se celebren cada 15 dies, tot i que cadascun dels programes (tret de l’últim) es repeteix el dimecres següent en una de les biblioteques de Barcelona. Quan els concerts es fan a les dependències del carrer de Montcada, l’activitat està precedida d’una breu introducció i acaba amb una visita guiada que ajuda a conèixer les cultures relacionades amb les músiques que acabem d’escoltar.
El pròxim concert tindrà lloc el 17 de maig i versarà sobre el Mèxic insòlit. Els intèrprets seran Yehosuá Escobedo, Nicolás Cristancho i Simao Hernández, responsables d’oferir una imatge sonora de Mèxic diferent de la que el públic espera. Sons autòctons i músiques relacionades amb l’herència subsahariana de part de la població mexicana, els anomenats afromexicans, componen cants i músiques de caire popular, ritual i d’esbarjo. El concert es farà el 17 a la seu Montcada i el 22 es repetirà a la Biblioteca Francesc Bonnemaison.
La música del nord de la Índia és la protagonista d’un concert que tindrà lloc el 31 de maig a la seu Montcada i el 5 de juny a la Biblioteca El Clot-Josep Benet, en el qual un violí i un sitar interpretaran uns sons estructurats a partir del sistema tonal que fa servir la música clàssica de la Índia, i que es coneix com raag o raga. Els assistents podran veure com el vocabulari hindustànic, la llengua pròpia del nord de l’Índia, identifica una manera de fer, de crear, de cantar, tocar o fins i tot cuinar. Els intèrprets en aquest cas seran Claudia Segarra i Toni Calvo.
El 14 i 19 de juny serà el torn d’un concert del Pedro Berruezo Trío que reunirà les sonoritats de les tres principals religions monoteistes del planeta. Partint del maqam (el sistema melòdic que es fa servir en la música àrab tradicional), aquest recital conformarà una mena de mantra sonor que parla sobre la coexistència i el respecte mutu entre jueus, cristians i musulmans.
El Japó cerimonial serà el tema d’un concert de Draco Taiko que tindrà lloc els dies 28 de juny i 3 de juliol. El protagonista del concert és el “taiko”, mot japonès que significa “gran tambor”, i la percussió que aproxima el públic a la identitat cultural nipona.
