El festival tenia previst celebrar una seixantena d’espectacles i activitats. D’aquestes, l’organització treballa per reubicar-ne tants com sigui possible entre, almenys, els mesos de juliol i octubre, amb alguna excepció com és el cas de Trópico de Covadonga de Rodrigo Cuevas, reprogramat ja pel 18 de desembre.
Els organitzadors expliquen que “el festival no tindrà enguany un programa amb tot el calendari d’actes sinó que s’aniran anunciant dia a dia, a mesura que es tanquin dates i d’acord amb la situació que marqui l’evolució de la Covid19”.
Des de l’EVA aposten per buscar noves dates i, si cal, noves ubicacions, a excepció de Sant Sadurní d’Anoia i Pradell de la Teixeta que ja han decidit no reprogramar els actes d’aquest 2020. Així, són 20 municipis penedesencs els que formaran part d’aquesta edició de l’EVA, en la qual s’estrenen els municipis de Cunit, Sant Joan de Mediona, Capellades i Vilobí.
#TastetsEVA
Abans dels espectacles presencials arribaran els #TastetsEVA, càpsules de vídeo breus que es penjaran a les xarxes a partir del 5 de juny, quan havia de començar l’edició 2020, i que mostraran les propostes que es podran veure després. Una manera de despertar l’interès del públic i, a la vegada, de “mantenir viu el sector cultural remunerant als artistes programats”.
Entre aquests “tastets”, estaran Joan Vázquez i el seu espectacle Ocaña, Reina de las Ramblas, que explica la història de l’activista pioner dels drets LGTBI; Alberto San Juan i Autoretrato de un joven capitalista español, i també trobarem les propostes musicals d’Heura Gaya amb el seu univers ‘Gaya’ o Carles Belda amb Les històries naturals de Joan Perucho, entre moltes altres iniciatives.
L’ofici narratiu
L’inici dels #TastetsEVA, anirà precedit per una xerrada online oberta a tothom sobre l’ofici i el fet narratiu. Serà el dijous 4 de juny (19 hores) i comptarà amb Martha Escudero, Assumpta Mercader i Yosh Hira Yoki, a més de Jordina Biosca, directora del Festival EVA, i la periodista Montse Bueno.
Amb aquest nou format, l’EVA vol reivindicar la cultura de proximitat i el paper dels professionals que hi ha al darrere, sovint invisibles però necessaris perquè aquests festivals, que aposten pel territori i no per les multituds, puguin seguir endavant.
