Les primeres missions de recerca de cançons que el mestre Joan Tomàs i Parés va fer per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) van ser a la Garrotxa. Va necessitar cinc anys consecutius, del 1922 al 1926, per quedar-se convençut de la feina feta en aquestes terres (on va transcriure fins a 1.502 peces) i marxar cap a l’Empordà.
Aquestes cerques les va realitzar amb Joan Llongueres i Badia (1922), el fill d’aquest, Bartomeu Llongueres i Galí (1923 i 1924) i Antoni Bonell i Sala (1925 i 1926), tots tres personatges estretament lligats a la seva vida personal i professional, i de plena confiança, amb qui la feina era fructuosa i es podia realitzar amb profunditat a més de fer-la amb alegria i estima.
La recerca a la comarca olotina el va apassionar tant que en va fer una conferència meravellat de la riquesa cançonística d’aquesta comarca tant per la quantitat però sobretot per la qualitat i sensibilitat del repertori i dels cantaires, amb alguns dels quals s’establí durant la seva estada al territori una sincera relació afectiva.
Una de les característiques principals que Joan Tomàs va destacar de les melodies garrotxines va ser l’aire de contrapàs. A més de recollir importants contrapassos, llargs i complets en text i melodia, i curts o cerdans, va trobar altres contrapassos fora de l’esperat per aquest tipus de peça, contrapassos humorístics, boigs o burletes.
Un d’aquests contrapassos és el Contrapàs de broma que ja fa ara uns anys vaig descobrir en una carpeta (Fons Joan Tomàs, Caixa 478, Camisa 1.6.58.4, Fulls 2, 3 i 4) i vaig compartir amb el flabiolaire, músic, promotor i productor musical Pau Benítez, a qui també li va cridar l’atenció. Ha sigut al cap d’un parell d’anys que en el treball de l’edició del nou disc que Benítez està fent amb un grup de companys (Cançons a l’ombra, La Baula) que, cercant una peça diferent, innovadora i perquè no, un contrapàs, en Pau va recordar aquest i així el va proposar.
És admirable el resultat musical que La Baula ha aconseguit recuperant aquesta peça que ben aviat es podrà escoltar al disc Cançons a l’ombra que el 6 de febrer es farà públic.
El procés de creació i edició del Contrapàs de broma definitiu enregistrat ha estat laboriós i fet amb cura i molta professionalitat, i il·lusió, puc dir-ho perquè ho he viscut de prop gràcies a la comunicació amb en Pau i el grup, i ja veureu que només cal escoltar-lo per poder-ho gaudir i apreciar (així com la resta del disc que està fet amb molt gust i molt ben enregistrat).
Agraeixo des d’aquí a La Baula la dedicació per recuperar aquestes nostres cançons que tanta feina van donar als nostres avantpassats per fer-ne reculls i descripcions i poder-les preservar i ara recuperar, mantenir vives i evolutives. Com altres tres peces del mateix disc que també el músic folklorista Joan Tomàs va recollir, en aquest cas a Mataró en missió de recerca amb Esteve Albert (1932 i 1933).
Aquesta edició i l’empenta promoguda per en Pau Benítez han estat la causa que m’ha portat a estirar el fil del document que vaig trobar en aquella carpeta inicial i que investigant i anant d’aquí a allà, finalment ara puc dir que el Contrapàs de broma va ser recollit el 17 de juliol de 1924 a les Preses, de Josep Badosa Julinyà, en Maia, en la missió núm. 6 de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la Comarca d’Olot feta per Joan Tomàs i Bartomeu Llongueres, del 7 al 30 d’agost de 1924 (Memòria signada per Joan Tomàs).
Transcripció del text del Contrapàs de broma:
I en Bernat, la Maria i en
Pere, i amb el sac i la
coixinera l’omplien de faves
i arròs. (Bis)
I el menut diu a en Pere
que no pot anar de cos,
(Bis) que vagi a buscar la
xeringa que la trobaràs al
rebost. (Bis)
En Pere amb molta
d’obediència fa lo que en
Josep li ha dit (Bis) ha anat a
buscar la xeringa
d’allí on el Josep li ha dit. (Bis)
Tantes foren les cagueres
que el pobre menut tingué
que va cuidar cagar el sagí.
Oh, con miserable és el cul
que no pot anar de son
ofici. Oh, con miserable és
el cul que con caga se’n veu
un bull;
Si con caga caga menut,
no anirà gaire bé son
amo Si con caga caga
menut
serà senyal que el ventre és brut.
I amb un cas que algún se trobi
que el ventre no li vagi bé
jo li faré una recepta
encara que no sigui
barber.
I és que, contràriament al que massa sovint sentim dir, sigui per generalitzacions d’algun cas concret o ignorància de la resta, als reculls musicals de l’OCPC trobem moltes peces humorístiques, de gresca, grolleres, eròtiques, de paròdies i escarniments, pornogràfiques i escatològiques que formen part de la nostra cultura popular.
Així com trobem cançonetes de i per a infants, de jocs, invectives, formuletes, cantarelles, de bressol, de camí, de treball mogut i ritmat, de balls i comparses, de treball quiet o arítmic, com fer puntes, collir olives, esgranar panotxes, etc. A més de les romancesques i narratives, d’herois populars, o crims esgarrifosos, polítiques, satíriques, d’amor o desamors… També cançons morals, de costums, patriòtiques, religioses, de beure, de casori, de festes, com nadales, carnavalesques, caramelles o passions… (classificació parcialment extreta de la Fulla proclama emesa per l’OCPC el 1922).
Perquè els missioners –tal com deia la normativa del seu contracte– eren molt fidels a transcriure la cançó sencera, tonada i lletra, tal com el poble la diu i canta, amb les seves possibles imperfeccions i tot; de tal manera que mai, per cap raó ni conveniència, res no sia en ella ni canviat ni corregit, afegit ni completat per aquell qui l’ha recollida.
I ho puc dir amb ple coneixement de les vint-i-tres missions de recerca de músiques que Joan Tomàs, el meu avi, va fer per aquesta magna i respectable obra, tant ell com tots els qui les van fer amb ell, músics, mestres i folkloristes que van fer la seva feina entregats plenament en professionalitat i personalitat, amb respecte, empatia i amor als vilatants, pobles i cultura.
