La soprano Eulàlia Fantova i el cor de cambra de Francesc Valls, van ser els encarregats de donar una segona vida a aquest gran patrimoni cultural. De fet, el Cant de la Sibil·la és el drama més antic que coneixem, cap al segle X, i sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí, però de mica en mica es va anar adaptant al català, a l’occità i al francès.
A Barcelona hi ha quatre temples on es pot escoltar aquest cant medieval la nit de Nadal. Des del 1948 s’interpreta a l’estil tradicional i amb acompanyament de coral a la basílica de Santa Maria del Mar, la primera de recuperar-lo. A la parròquia de Sant Gervasi i Protasi del barri de la Bonanova, s’hi representa des de l’any 1998, des del 2008 també es pot sentir a la parròquia de Santa Maria de Gràcia, i finalment, a la Catedral de Barcelona, un any després.
Justament, aquesta última és objecte del llibre El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, finançat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural en edició conjunta entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ficta Edicions, el Cor Francesc Valls i la Catedral de Barcelona. El document es pot comprar al web www.ficta.cat, Ficta, edicions de música catalana, i quan la catedral reobri al públic també es podrà adquirir a la botiga.
Martí Ferrer, director de Ficta, explica a Tornaveu que el llibre “recupera un text llarg publicat pel mossèn Balcells sobre el Cant de la Sibil·la a la catedral als anys vuitanta en un circuit acadèmic, que hem considerat que era molt rellevant, així com un text de Mari Carmen Gómez sobre els orígens més universals del Cant de la Sibil·la i sobre els criteris que van imperar en la recuperació del cant a la catedral”.
També s’hi troba la reproducció del Cant de la Sibil·la que es va conservar a la catedral en el moment que es va prohibir el 1575, i també la seva versió en català. Documents, per tant, de gran transcendència cultural, social i lingüística per al país. I també es poden trobar les deu versions que des del 2009 s’han presentat cada any a la Catedral d’ençà de la seva recuperació, de la mà d’una desena de compositors catalans de primer nivell. “Amb les partitures del llibre, les corals que ho vulguin podran recuperar aquesta tradició, tenen el cant gregorià de les estrofes i les tornades de tots els compositors que han escrit els darrers deu anys per encàrrec del cor de la Catedral”, afegeix Martí Ferrer.
