El patrimoni musical occità és tan ric i divers com la mateixa Occitània. Amb tot, com la resta dels elements que configuren la cultura occitana, la música tradicional, víctima d’una concepció errònia de la modernitat, va patir durant la segona meitat del segle XX un procés de folclorització i marginació que acabaria relegant-la en favor d’expressions musicals d’arrel i expressió francesa.
En el marc del renaixement cultural que ha experimentat Occitània en les darreres dècades, músics professionals i amateurs d’arreu del territori porten a terme una tasca de recuperació d’aquest patrimoni, conscients del seu valor i de la irreversibilitat de la seva pèrdua. Entre aquests músics trobem els components de Brigada Menestrèrs, grup bearnès dedicat a la recuperació dels cants i les danses de la Gascunya, integrat per Denis Frossard (cant i guitarres), Marie-Claude Hourdebaigt (cant i percussions), Crestian Josuèr (cant, acordió, tamborí i flautes), Benoît Larradet (acordió) i Emma Sancho Carpio (percussions).
L’estiu passat, Brigada Menestrèrs van presentar Transumància, el seu darrer disc, en què són acompanyats pels músics de Menestrèrs Gascons, el grup de polifonia femenina Traderiderai i el músic aragonès Eliseo Parra. Com indica el títol, en aquest treball una dotzena de cants i danses evoquen, mitjançant borrèies, branles, masurques, rondós i valsos, la vida a la muntanya, testimonis d’un temps no tan llunyà en què els pastors recorrien amb els seus ramats les contrades pirinenques d’un costat a l’altra de la serralada.
A Transumància, descobrim peces tradicionals gascones, com “Suu camin de Perpinhan” [En el camí de Perpinyà], “Un aulhèr que’s passejava” [Un pastor se passejava], “La batalha d’Achòs”, “Mon pair que n’a cinc cents motons” [Mon pare té cinc-cents xais], “Lo pastor malurós” [El pastor malaurat], “Tant soi anat, tant soi tornat” [Tants cops he anat, tants cops he tornat], “Lo viatge” i “En Grenada i a nau pins” [A Granada hi ha nou pins]. Però també hi podem trobar composicions, com “Suu camin de Sent Jaques” [En el camí de Sant Jaume], “On as lo nid” [On tens el niu] o “Esperanza”, que ens recorden que la recuperació del repertori tradicional ha de servir d’inspiració per a la creació contemporània. Destaca, finalment, “Esta noche ha llovido (Dicen que los pastores)”, una cançó tradicional aragonesa que, amb aire de jota, posa de manifest els lligams seculars del Bearn i la Bigorra amb les terres d’Aragó.
Podeu escoltar alguns extractes de Transumància entrant al catàleg de la web de Menestrèrs Gascons, productors del disc: , o bé a través d’aquest enllaç.
