Fa uns quants anys que l’interès per la cançó popular de text improvisat ha arrelat amb força als nostres pobles, sobretot entre la gent jove, i cada cop és més present en sopars i trobades en el marc de les festes locals. Pouant d’una tradició vigent en forma de glosa a les Illes, jota a les Terres de l’Ebre, cant d’estil al País Valencià, garrotins o corrandes a Catalunya, la difusió arreu de la geografia dels diferents gèneres de cançó improvisada ha aportat un valuós component de participació a moltes celebracions, alhora que ha esdevingut una eina per a treballar la llengua en l’àmbit educatiu.
En aquest context, s’ha revifat l’interès per les cançons de pandero, un gènere interpretat antigament per les noies vinculades a confraries -com la del Roser- en el marc de festes domèstiques -com els bateigs o els casaments- o locals -com la Pasqua o les festes majors. Són cançons que s’acompanyen amb un instrument de percussió, el pandero quadrat, força oblidat durant anys, però que des de fa un temps ha estat recuperat pel treball de diverses persones o grups per a les seves actuacions.
L’estiu del 2013, Carrutxa ha iniciat un programa de treball, «Cantar amb el pandero», l’objectiu del qual és, d’una banda, l’aplec de tots els materials obtinguts per l’associació i l’ampliació d’una recerca que abasta comarques com el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, algunes poblacions de les Garrigues, el Priorat o la Ribera d’Ebre. De l’altra, donar a conèixer l’instrument, el repertori musical i la tècnica d’acompanyament, amb xerrades, tallers, cantades i la publicació d’un llibre. Combinant teoria i pràctica, volem apropar-nos al coneixement de les antigues pràctiques de la cultura popular, més enllà de les formes, analitzant funcions i reflexionant sobre les necessitats del present. En aquest sentit, entenem que les cançons de pandero, com altres formes de cançó improvisada, són avui, com ahir, una eina per a comunicar sentiments i idees, per a l’esbarjo o la crítica, que pot ser emprat en àmbits diversos per moltes persones. En definitiva, anar de la investigació a la dinamització cultural.
Entre altres activitats, aquest novembre ha tingut lloc al Casal Flor de Maig del Masroig una jornada sobre el pandero quadrat, amb un èxit notable de participació en les sessions de treball i de públic en els actes finals.
En l’aspecte teòric, Josefina Roma va introduir la jornada amb una intervenció excel·lent sobre el paper de la dona a la cultura popular, analitzant la seva figura com a protagonista de les rondalles de tradició oral i la seva presència a les confraries. Montserrat Canela va esmicolar les cançons de pandero a partir de l’anàlisi de diverses melodies de poblacions, destacant les particularitats de les tonades prioratines d’Ulldemolins o el Masroig. Salvador Palomar va presentar una síntesi del seu treball de recerca sobre les cantadores i la funció social de les seves cançons, amb diversos exemples de repertori aplegats en el treball de camp. Finalment, en una taula rodona, Mauricio Molina, especialista en percussió i música medieval, va donar a conèixer treballs d’investigació que es fan arreu de la península Ibèrica i Guillem Ballaz, com a músic, va explicar la seva experiència amb el pandero quadrat, amb propostes com el «Projecte Pandero». Salvador Palomar va aportar algunes reflexions sobre l’ús del pandero com a instrument en l’actualitat, com a pràctica participativa o com a forma d’obtenir recursos per a la festa.
A la tarda, els tallers sobre l’instrument, a càrrec de Mauricio Molina, i sobre el repertori, a càrrec de Laia Pedrol, es van omplir a vessar. La jornada va acabar amb l’acte de retorn formal del pandero al Masroig, després d’haver estat conservat fora del poble. Albert Margalef va parlar de la història d’aquest instrument, fabricat a la dècada de 1940, i la jornada va acabar amb el concert del grup Krregades de Romanços, que amb el seu repertori de balades i cançons tradicionals, incloses algunes de pandero, van emocionar el públic, que omplia de gom a gom la sala.
Les activitats continuaran aquest 2014, tot continuant la recerca amb xerrades i tallers en diferents poblacions, a més de la publicació d’un llibre col·lectiu que recollirà tot el treball realitzat. Per a més informació, podeu escriure a: [email protected]
