Coordinat per Anaís Falcó, el dossier compta amb articles de Francesc Tomàs, Jordi Barbet, Cristina Boixadera, Xavier Rota i Pau Benavent. D’aquesta manera, la revista vol donar continuïtat a les reflexions fetes en el Congrés Nacional de Música d’Arrel i al mateix temps retre homenatge a Jordi Fàbregas, que havia de firmar un dels articles. La presentació al Centre Artesà Tradicionàrius (plaça Anna Frank, s/n, Barcelona) comptarà amb la participació de tots els autors. Per assistir-hi, es prega confirmar l’assistència a [email protected]
La revista també incorpora un ample gruix d’articles sobre la salvaguarda i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI). Esther Navarro explica com es va gestar la incorporació de Palmira Jaquetti en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Jordi Fosas detalla les accions previstes per la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i la Fira Mediterrània de Manresa en el Pla d’impuls a la dansa d’arrel; l’advocat Josep Cruanyes analitza, quin marc normatiu regula actualment els establiments emblemàtics de Barcelona; Josep Alavedra explica com s’està desenvolupant l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès; i encara en aquest àmbit, l’antropòleg Guillermo Soler reflexiona sobre les dinàmiques internes de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i la selecció de les candidatures que volen optar a ser inscrites a la Llista Representativa.
El Canemàs 21 també incideix en la mirada generacional. El gestor cultural Pep Montes planteja les condicions que dificulten l’entrada de joves en les entitats, a vegades regides per funcionament massa rígids o burocratitzats. En l’entrevista que Joan-Ramon Gordo i Joan Maluquer realitzen a Maria Carme Junyent, la filòloga destaca la necessitat d’incorporar nous parlants a la llengua catalana.
10è aniversari de Canemàs
Des de l’aparició del primer número de la revista (estiu 2011), Canemàs ha publicat 155 articles sobre pensament associatiu i cultura popular, a més de vuit volums monogràfics: Impacte festiu a Barcelona (Canemàs 6), la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (Canemàs 8), l’Especial Joan Amades (Canemàs 11), les tres beques d’estudi de l’associacionisme cultural (números 10, 13 i 18) i la publicació de les cròniques de les dues jornades Som Cultura Popular (12, 15). Per celebrar la primera dècada de vida, fins al 30 de setembre es podrà adquirir la col·lecció sencera per 100 €.
Com a recordatori d’aquesta trajectòria, el Canemàs 21 ha incorporat la secció Ara fa deu anys, que com indica el títol repassarà els continguts històrics de la publicació. De fet, no és l’única novetat d’aquest número. També s’ha creat les seccions La pregunta, que donarà veu als responsables federatius sobre una problemàtica conjunta de l’associacionisme cultural, i La instantània, que oferirà una imatge d’arxiu d’alt valor patrimonial.
Coincidint amb el desè aniversari, els articles del Canemàs ja són consultables al Portal de Revistes amb Accés Obert, gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, i es pot adquirir el portal iQuiosc.cat.
Per seguir enriquint la revista, i incorporar-hi un ventall de mirades més plural, aquesta primavera s’ha creat el Consell Assessor del Canemàs, format per deu professors universitaris d’arreu dels Països Catalans.
