Com apunta Liliana Tomàs, comissària de l’Any Joan Tomàs, Caçadors de cançons (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) presenta una síntesi dels itineraris de les seixanta-cinc missions de recerca realitzades. El llibre posa l’accent en la feina feta pels col·lectors de cançons, i pels centenars de cantaires i instrumentistes als quals van recórrer. L’obra també destaca per la gran quantitat i qualitat de les fotografies que s’hi insereixen, que més enllà d’aportar un testimoni gràfic de les missions, constitueixen un valuós document etnogràfic. Aquesta edició, a més, permet que vegin la llum els documents del Cançoner que s’han dipositat a Montserrat en els darrers anys.
Amb aquesta nova obra, Massot dona continuïtat a la tasca de difusió del Cançoner que ve liderant des de 1991. En aquestes tres dècades, explica Tomàs, ha dirigit l’edició dels vint-i-un volums de Materials, on es fa una relació exhaustiva i sistematitzada tots els materials recollits en el projecte, amb l’objectiu que puguin ser localitzats pels investigadors. En aquest inventari també s’hi recullen les memòries de les missions conservades entre 1922 i 1940, una tria de les fotografies que van fer els missioners, i també una selecció de partitures. Per tot plegat, els Materials constitueixen una elaborada descripció i transcripció arxivística.
En aquest sentit, Caçadors de cançons ens permet la possibilitat d’endinsar-nos en l’Obra del Cançoner Popular des d’una òptica més càlida. Incideix en la laboriosa tasca que van desenvolupar els protagonistes i la manera com es va viure el gran projecte mentre es desenvolupava. Amb aquesta voluntat, no hi manquen referències a peces periodístiques que van publicar-se a la premsa de l’època. En resum: un llibre d’adquisició obligatòria per a tots els amants de la cançó popular.
1
