L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) és una de les empreses més ambicioses que s’han endegat mai en la salvaguarda del patrimoni immaterial català. El marmessor de les missions de recerca és Josep Massot, monjo de l’Abadia de Montserrat, on es custodien als documents originals. A escassos mesos de celebrar el centenari de la fundació de l’OCPC (1922), Massot ha publicat una obra de referència per capbussar-nos en aquesta gran obra col·lectiva.
Com apunta Liliana Tomàs, comissària de l’Any Joan Tomàs, Caçadors de cançons (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) presenta una síntesi dels itineraris de les seixanta-cinc missions de recerca realitzades. El llibre posa l’accent en la feina feta pels col·lectors de cançons, i pels centenars de cantaires i instrumentistes als quals van recórrer. L’obra també destaca per la gran quantitat i qualitat de les fotografies que s’hi insereixen, que més enllà d’aportar un testimoni gràfic de les missions, constitueixen un valuós document etnogràfic. Aquesta edició, a més, permet que vegin la llum els documents del Cançoner que s’han dipositat a Montserrat en els darrers anys.
Amb aquesta nova obra, Massot dona continuïtat a la tasca de difusió del Cançoner que ve liderant des de 1991. En aquestes tres dècades, explica Tomàs, ha dirigit l’edició dels vint-i-un volums de Materials, on es fa una relació exhaustiva i sistematitzada tots els materials recollits en el projecte, amb l’objectiu que puguin ser localitzats pels investigadors. En aquest inventari també s’hi recullen les memòries de les missions conservades entre 1922 i 1940, una tria de les fotografies que van fer els missioners, i també una selecció de partitures. Per tot plegat, els Materials constitueixen una elaborada descripció i transcripció arxivística.
En aquest sentit, Caçadors de cançons ens permet la possibilitat d’endinsar-nos en l’Obra del Cançoner Popular des d’una òptica més càlida. Incideix en la laboriosa tasca que van desenvolupar els protagonistes i la manera com es va viure el gran projecte mentre es desenvolupava. Amb aquesta voluntat, no hi manquen referències a peces periodístiques que van publicar-se a la premsa de l’època. En resum: un llibre d’adquisició obligatòria per a tots els amants de la cançó popular.
1
