Josep Fornés ha escrit un poemari encapçalat per una dotzena de poemes sobre el cicle festiu català -sant Antoni, Carnaval, sant Medir, sant Jordi, la Flor de maig, sant Ponç, Corpus, sant Joan, les festes del Carme, la Festa Major, Tots Sants i l’Advent- i una selecció de nou nadales. En consonància amb l’esperit de l’obra, Fornés no converteix els personatges bíblics o hagiògrafs en els protagonistes dels seus versos. Expressa les emocions que sent a través dels costums populars, apel·la a la nostra sensibilitat des d’un “jo comunitari”.
Aquesta perspectiva col·lectiva sobretot es fa evident en els poemes de marcat to polític, que descriuen els fets esdevinguts l’estiu i tardor del 2017, des de l’atemptat a les Rambles de Barcelona fins a la celebració del referèndum d’autodeterminació i l’empresonament i exili dels líders independentistes. També en aquest apartat, s’inclou un bonic al·legat pacifista titulat No sé el teu nom, soldat
No sé el teu nom, soldat.
Però algun dia t’han dit pare,
oncle, germà,
fill meu, amor i estimat.
No sé el teu nom, soldat.
Però la terra és adormida
i qui venç ha escrit la història
ofenent la veritat.
No sé el teu nom, soldat.
Però davant de la mentida
jo proclamo la memòria
del teu somni de combat.
A Poemes de clam i festa, Fornés també despulla les emocions íntimes. Dedica poemes a persones estimades, entre les quals Jordi Fàbregas i Pere Tàpies, i evoca alguns dels escenaris i episodis importants de la seva vida: la vinculació amb Gràcia i el poble de Masroig (El Priorat), l’experiència del confinament, i el pas per a l’educació primària, en un homenatge a la professió de mestra. El poemari es clou amb la transcripció de versots satírics de diables i del rei Carnestoltes.
