La primera edició del concurs Llegendari Popular Català (1926), promogut per Rossend Serra, va premiar el treball Llegendes del Ripollès, del dibuixant Josep Ribot i Calpe, amb qui l’etnògraf havia travat amistat al Club Muntanyenc de Barcelona. Els dos companys van recórrer les terres del Ripollès per perseguir les passes del comte Arnau, amb la intenció de publicar un assaig il·lustrat sobre el cavaller. Malauradament, el projecte editorial no va reeixir. Cent anys més anys tard, El comte Arnau. Una llegenda ripollesa (Edicions Sidillà) recupera els fruits d’aquesta recerca a un dels personatges més coneguts de la rondallística catalana.
En el pròleg, Laura Soler repassa la plasmació que la llegenda ha tingut en la literatura catalana. Des de la publicació que Milà i Fontanals en fa al Romancer Català, ha despertat l’interès de les millors plomes del país: Àngel Guimerà, Frederic Soler, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Joan Oliver, entre altres.
En el corpus central de l’obra, es publiquen els articles de Rossend Serra «La gesta primera del comte Arnau» i «L’ànima errant del comte Arnau», on el folklorista comparteix els resultats de la investigació. Un dels punts més interessants és recuperar les respostes dels vells del Ripollès i zones limítrofes, a principis del segle XX, a la pregunta “Per què va ser condemnada l’ànima del comte Arnau?” Els entrevistats al·leguen motius d’índole moral —per haver adquirit béns i hisendes de manera il·legítima, per haver comès crims i malvestats en convents de monges, per haver fet actes irreligiosos i haver pactat amb el dimoni—, però sobretot s’esmenta com a causa el maltractament que va dispensar als pagesos, en incomplir els pactes acordats i no satisfer els jornals deguts. Des d’aquesta perspectiva, la creació de la llegenda es pot interpretar també com una mostra de contestació social.
Els articles de Serra s’alternen amb tres blocs d’il·lustracions de Josep Ribot: entorn els paisatges del llegendari, sobre les gestes i heroïcitats del comte contra els sarraïns, i un darrer bloc dedicat a les males accions que van provocar que fos condemnat eternament, com ara la fugida amb l’abadessa Adalaisa. L’edició de l’obra ha anat a cura de Domènec Ribot, historiador i crític d’art i net de Josep Ribot.
