L’Institut Ramon Muntaner ofereix un sistema de catalogació unificat per totes les expressions i territoris que realitzen un inventari de patrimoni cultural immaterial (PCI). Guillem Carreras, Júlia Mullerat i Pol Pastor l’han fet servir per estructurar tota la informació recollida a Quan els carrers eren sempre nostres. En les pàgines introductòries, els autors admeten ser conscients que es tracta d’una innovació metodològica, atès que el llibre té un fort component històric i una de les condicions necessàries de qualsevol manifestació de PCI és la vigència.
Amadeu Carbó firma el pròleg de l’obra, el folklorista hi reflexiona que “si volem construir una societat amb mirada inclusiva, no ho podem des de la liquiditat cultural sinó des de la fermesa dels fonaments que ens dona la memòria i les pràctiques col·lectives”. En els set capítols que conformen el cos central de l’estudi, s’hi descriuen tota mena de pràctiques comunitàries: rondalles, jocs tradicionals, formes idiomàtiques, el cicle festiu, balls i cançons popular, gastronomia i un llarg etcètera, incorporant sempre que ha estat possible el testimoni directe de les persones que han viscut les manifestacions en primera persona.
Els annexos documentals incorporen les rondalles recollides per Pau Bertran Ros a Santa Coloma, els goigs cantats a la vila, fotografies de les informants de l’OCPC, la memòria que realitzaren de la missió de recerca Joan Tomàs i Joan Amades, i una selecció de textos memorialístics.
