Les quaranta-quatre aportacions del congrés van fer palès la dificultat d’entendre l’època contemporània a Catalunya sense indagar en el rol desenvolupat per les associacions en fenòmens de primera magnitud: la difusió dels valors i ideals de la Il·lustració, la cohesió de la naixent societat industrial, la construcció de sistemes de protecció social per part de la societat treballadora, o bé la canalització de les reivindicacions polítiques durant el primer terç del segle XX, entre altres.
Si aquesta ressenya s’acabés aquí, faria la sensació que el congrés va limitar-se a destacar les mil virtuts del moviment associatiu. No va ser així. Les conferències i taules rodones també van advertir sobre les dinàmiques de cooptació que les Administracions realitzen envers l’associacionisme, en l’intent de convertir les entitats en una eina de control polític. Moltes intervencions van coincidir que no es pot definir el moviment associatiu com una força inherentment progressista i emancipadora.
El congrés Associacionisme cultural: entre el mosaic i les xarxes va evidenciar que els centres d’estudis locals i comarcals permeten aprofundir en estudis de cas, i així construir una imatge més matisada i fidedigna, sobre el pes que les associacions han tingut, i segueixen tenint, en la configuració de la societat catalana.
