Josep Vallverdú –escriptor, narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista– ha mort aquest dimarts als 103 anys. Nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, ha estat una de les grans figures de les lletres catalanes contemporànies i un referent i renovador de la literatura infantil i juvenil en català, al costat de noms com Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor.
Vallverdú va viure una infantesa marcada per la Guerra Civil, refugiant-se primer a Puiggròs i després a Sant Martí de Maldà. Més tard, l’any 1945, es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Durant molts anys va exercir com a catedràtic d’institut, etapa que va compaginar amb l’escriptura.
El 1960 publica la seva primera novel·la, El venedor de peixos, que marcà l’inici d’una carrera literària centrada principalment en la narrativa infantil i juvenil en català en una època en què gairebé no existia. Poc després arriben títols com Trampa sota les aigües (premi Joaquim Ruyra, 1963) i La caravana invisible (1968). I el 1968 guanya el Premi Folch i Torres amb Rovelló, la història d’un gos de pagès lliure, que es convertirà en un clàssic de la literatura infantil: Edicions de la Galera n’han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars; s’ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l’italià i al rus i inclús s’ha adaptat en una sèrie de dibuixos animats per a la televisió. El febrer del 2026, Vallverdú va recuperar el seu cèlebre personatge en El retorn de Rovelló, que és un homenatge a la seva trajectòria i una celebració de la memòria, la imaginació i la força de la ficció.
Però l’obra de Vallverdú és molt més àmplia. Va ser un autor prolífic, la seva producció, prop de tres-cents títols, abraça novel·la, assaig, traducció, poesia i memòries, on va desplegar una mirada reflexiva i humanista sobre la vida, el país, la llengua i la cultura. Per l’autor, l’escriptura era una forma de compromís amb la llengua catalana, especialment durant els anys del franquisme. “M’he cansat de moltes coses, però mai de defensar el català”, afirmava.
Altres títols de destacats són En Roc drapaire (també premi Folch i Torres), L’home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), en narrativa juvenil. En l’assaig i llibres de viatges trobem Proses de Ponent (1970) i Indíbil i la boira (1983), finalistes del premi Josep Pla, o la col·lecció Catalunya Visió (1968), una mirada literària i visual per la qual va recórrer Catalunya amb el fotògraf Ton Sirera. Recentment va publicar Aragalls (2023), coindicint amb l’Any Josep Vallverdú, el seu setè i darrer llibre de poesia, on reflexiona sobre el pas del temps, la vellesa, la memòria, la natura, o Quadern de Balaguer (2025), un retrat de la ciutat on va viure bona part de la seva vida.
La seva aportació a les lletres catalanes va ser àmpliament reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica, la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida, el Memorial Joan XXIII, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la seva condició de finalista del prestigiós Premi Andersen.
