Durant quatre dies, del 12 al 15 d’octubre de 2017, Reus es va convertir en l’epicentre del món geganter, amb la celebració del 1er Congrés i Trobada Internacional de Gegants i Imatgeria Festiva. Ara tots aquells materials, les 17 ponències i també l’exposició que les complementava, s’han reunit en un llibre amb vocació d’esdevenir l’obra de referència en aquest àmbit. S’hi presenten experiències particulars d’arreu del món –del País Valencià, les Illes Balears, Euskalerria, Àustria, Bèlgica, Costa Rica i Nicaragua– i també qüestions comuns i transversals a tots els territoris, sobre el patrimoni, l’organització i funció social a les colles, el paper de les coreografies i la música, o la importància que els gegants siguin reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, entre d’altres.
Una mirada àmplia i transversal al fet geganter
El llibre Món Gegant inclou les reflexions dels principals especialistes i referents en aquest àmbit, tant nacionals com internacionals. Hi destaquen noms com l’activista de cultura popular Jan Grau, qui repassa la història del fenomen Catalunya, on ell ha comptabilitzat més de 4.500 gegants; el belga Jean Pierre Ducastelle, filòsof i director de museus i patrimoni de la ciutat d’Ath, qui aporta una ponència sobre les representacions de David i Goliath (gegant aquest últim que és el primer documentat a Catalunya l’any 1424), o l’antropòloga i investigadora de Massachusetts (EUA) Nina Kammerer, qui reflexiona sobre l’organització social de les colles.
També hi trobem altres autors, com l’expert en patrimoni Carles Freixes, qui aborda el debat sobre l’ús o abús dels gegants (s’han de treure en ocasions especials?, sempre que es desitgi?); l’etnòleg i fundador de la Carrutxa Salvador Palomar, qui traça un recorregut pels 400 anys dels gegants a Reus, o Pere Rovira, qui analitza la importància de la conservació i la restauració dels elements d’imatgeria festiva i popular.
Al llibre també hi ha reproduïda l’exposició Món gegant, que es va poder visitar durant el Congrés i que posteriorment ha viatjat a altres municipis de Catalunya. Són una quinzena de plafons que conviden a fer la volta al món pels gegants de tot el planeta. La mostra se centra en els països europeus on la tradició gegantera està més arrelada, però també aporta informacions sobre el fenomen a l’Àfrica, Amèrica, Àsia Àfrica, on els gegants poden complir altres funcions molt diferents de les nostres i més enllà de les cercaviles, fins a ser considerats garants de la fertilitat, per exemple.
L’obra s’adreça, en primer lloc, als estudiosos i aficionats de la imatgeria festiva, però també al públic general, ja que “els diversos treballs aporten una visió internacional d’aquest àmbit en aspectes que fins ara no estaven a l’abast del públic no especialitzat”, explica Joan Puigserver, qui ha estat el president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya fins a aquest mes de febrer.
Per l’expresident de l’Agrupació, la radiografia del panorama geganter que tracen les ponències “mostra un àmbit cultural dinàmic i viu arreu del món. Però també tot un univers complex que s’hi mou al seu entorn, tant científic com social. La imatgeria festiva no són només unes figures que es treuen al carrer quan és festa, darrere hi ha una motxilla carregada d’història, de tradició i d’un moviment humà important”.
