La gènesi dels plats s’explica a vegades per grans tendències històriques. Així, a tall d’exemple, pot entendre’s la popularitat de l’arròs i el bacallà gràcies a la influència de la cultura sarraïna durant l’alta edat mitjana i les relacions comercials de Catalunya amb els països del nord durant l’època moderna, respectivament. El llibre també exposa els orígens fortuïts d’algunes menges. És el cas de la beixamel, introduïda pel militar Louis de Bechamel de Nointel durant la Guerra dels Segadors (1650), o de la paraula bikini, que neix al complex lúdic barceloní Bikini, molt popular durant la segona meitat del segle XX.
Vidal ha escrit un llibre molt recomanable, que a més té l’encert d’explicar també l’origen d’alguns dels plats que, tot i no ser els més reputats, sí que figuren entre els més consumits: hamburgueses, frànkfurts, patates braves i fregides, pizza, macarrons o d’un senzill entrepà.
