Aquesta setmana Berga havia de sortir als carrers per la seva gran festa. Però arran de la situació d’emergència sanitària la celebració s’ha traslladat, en una versió confinada, als balcons, a les xarxes i també als llibres. El passat mes de març, tot just abans de declarar-se l’estat d’alarma, es presentava a Berga La Patum. Els humans entre la Terra i el Cel (Edicions de l’Albí, 2020), en què l’autor, Joaquim Sala i Pujolràs, ha volgut reflexionar sobre què pot aportar la filosofia a aquesta festa.
Inspirant-se en la mirada de Raimon Panikkar, Sala considera que la Patum, una festa secularitzada, no està malgrat tot allunyada del seu origen religiós: el que ha fet és canviar «la veneració religiosa per una espiritualitat laica»; en ella, les emocions i el respecte són “viscuts com si fossin religiosos, tot i que plens de gresca vital”.
A través de Nietzsche (“Déu ha mort”) i de la tragèdia grega, Sala ens presenta la Patum com una tensió entre el déu Apol·lo, que reflecteix el seny, la llum i l’ordre; i el déu Dionís, representant de la rauxa, el desbordament vital, la gresca. Entre els pols, la festa adquireix la seva autonomia plena, i assoleix una dimensió estètica, artística.
La Patum de Berga s’ha convertit en una festa universal, declarada per la Unesco Patrimoni Cultural de la Humanitat, L’autor, nascut a Centelles però veí de Berga des de fa 40 anys, va confessar a la presentació que ara, “més que saltar la Patum a la plaça, la penso”.
