A Vençuda però no submisa (Edicions 62, 2023), l’historiador Joaquim Albareda defensa que, malgrat la repressió borbònica i l’aplicació de la Nova Planta, la societat catalana del segle XVIII va ser persistent en la lluita per la recuperació de les llibertats abolides. L’estudi ha estat mereixedor del XXXIX Premi Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El veredicte del jurat, fet públic aquest dimarts, destaca l’amplitud de fonts utilitzades i la capacitat per oferir un treball rigorós alhora que divulgatiu.
El catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu i Fabra proposa un recorregut de llarg abast: la repressió política i econòmica (cadastre) aplicada després de la derrota austriacista, l’acomodament progressiu del país al nou ordre públic, les protestes contra la corrupció institucional, els intents de reformar el règim, o bé les revoltes populars. A mesura que avança la centúria, l’austriacisme perd suport i la resistència armada és substituïda per demandes reformistes. La Corona rep memorials en els quals se sol·licita recuperar alguns elements característics del sistema constitucional català, com ara la representativitat dels tres braços o la tria dels càrrecs públics per insaculacions—remei per combatre la corrupció que provocava la compravenda de càrrecs a l’administració.
Albareda analitza la importància que tenen els gremis per canalitzar el malestar social en un país sense institucions pròpies i que, fins a la dècada de 1760, quan comencen a flexibilitzar-se algunes mesures de la Nova Planta, no està permesa la lliberta de reunió. En aquest context, les confraries esdevenen espais de solidaritat horitzontal i denúncia col·lectiva dels abusos comesos pels regidors i els corregidors. Arran de la revolta de les Quintes (1773), el comte de Campomanes en va intentar limitar la incidència política.
En la línia de la recerca contemporània, Vençuda però no submisa defensa que la gran puixança econòmica que experimenta el Principat durant el segle XVIII (sobretot en la segona meitat) no es deu a la desaparició de l’Estat català, sinó a dinàmiques d’especialització comercial heretades de la segona meitat del s. XVII, estroncades per la Guerra de Successió fins a 1740.
L’acte de lliurament del XXXIX Premi Ferran Soldevila s’ha convocat dijous 18 de juliol (18.30 h) a la Casa del Gremis de Velers de Barcelona (C./ de Sant Pere més Alt, 1).
