El llibre és fruit de quatre anys d’investigació i treball per presentar de la manera més didàctica la presència d’una “comunitat i nació cultural i religiosa, documentada des del segle I d.C. a Catalunya“, és a dir, “abans que es constituís la llengua i cultura catalanes”, exposa Manel Forcano, coautor del llibre i doctor en Filologia Semítica.
“Hauríem pogut explicar la història dels jueus a Catalunya per mitjà d’un assaig en prosa o amb un format més acadèmic, on la informació es completés amb peus de pàgina, però vam considerar que els mapes, els quals s’han cuidat en tots els seus detalls, eren una manera excel·lent de traspassar als lectors tot el coneixement que tenim fins ara de la història dels jueus de Catalunya”, afegeix el també reconegut poeta. La història dels jueus a Catalunya és plena de moviments, molts d’ells fruits de persecucions cruels, com les expulsions arran del decret del 1492. “Quan vaig parlar amb en Forcano, vam decidir que hi ha poques històries que admetin una explicació tan cartogràfica com la dels jueus”, exposa Víctor Hurtado, coautor del llibre, cartògraf i doctor en Història Medieval.
La decisió d’emprar el format de la cartografia històrica per a presentar l’Atles d’història dels jueus de Catalunya (Rafael Dalmau, editor) valora molt positivament Agustí Alcoberro, membre del jurat de la 35a edició del Premi Ferran Soldevila i president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, entitat que atorga el reconeixement. “El llibre forma part d’una de les tasques que encara tenim pendents en l’estudi de la història: la cartografia història. Forcano i Hurtado presenten un llibre convertit en un excel·lent sistema de mapes“, afegeix Alcoberro, professor d’Història moderna a la Universitat de Barcelona, en un reportatge de presentació de l’atles.
El mapa com a eina d’investigació
“Un mapa ajuda a situar un relat, em crida l’atenció llegir llibres d’història que necessitarien mapes i no en porten; un mapa d’història no només acompanya el relat, ajuda a comprendre’l” argumenta Hurtado. L’Atles d’història dels jueus de Catalunya compta amb uns cent cinquanta mapes, més de trenta gràfics i una setantena d’il·lustracions. A més del component didàctic, Hurtado destaca el paper del mapa en la recerca: “Quan poses elements en una cartografia, el mapa esdevé una eina d’investigació, perquè si hi ha un forat, davant de concentracions de dades en altres llocs, això crida l’atenció, i en motiva la investigació”.
Catalunya té uns fons documentals molts rics i, tal com relata Forcano, en els arxius hi ha molts documents lligats a Cancelleria Reial. Si bé els documents es refereixen a transaccions econòmiques, préstecs o, entre d’altres, problemes legals. “Tal com passa en tots els arxius: hi trobem les compres de terres, els negocis, el conflicte, però ens és difícil rastrejar la vida tranquil·la, els costums… La felicitat no s’escriu en documents“.
No obstant això, hi ha tot un camp encara per investigar que l’hebraista situa en els investigadors locals. “Actualment treballen en la identificació dels documents notarials de pobles i ciutats catalanes; de mica en mica es van coneixent els noms del 10% de la població judaica que va existir al país a l’Edat Mitjana. Es va posant sobre la taula un inventari de persones i llegat patrimonial jueu, però encara queda molt per a il·luminar en l’àmbit local”, indica Forcano sobre el futur de la recerca.
L’Atles dels jueus de Catalunya proposa una lectura que permet alhora una iniciació i un coneixement global de dos mil·lenni d’història dels jueus a Catalunya, d’una manera que permet al lector entendre els moviments i desplaçaments que ha viscut la societat. Així com situa a Catalunya els principals nuclis jueus, i proposa els mapes de les principals ciutats i pobles on es van establir i en situa els calls i les sinagogues. “Els jueus han tingut una història llarga a Catalunya, i una presència fecunda, però no van viure bé, sovint han estat perseguits, discriminats, però alguns personatges han produït obres de gran vàlua universal dins de l’àmbit del judaisme”, reflexiona Forcano sobre una presència que el llibre manifesta. “L’últim capítol explica el retorn dels jueus a principis del segle XX a aquest territori, del qual molts van ser expulsats o van marxar enyorats; és molt positiu que s’hagi recuperat una línia que ja teníem i que permeti que visquem en una societat diversa amb comunitats religioses i culturals diverses”.
La 35a edició del Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, atorgat a Manel Forcano i Víctor Hurtado, ha comptat amb un jurat integrat per Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Antoni Furió, Francesc Marco, Clàudia Pujol, Isabel Rodà, Ivan Serrano i Queralt Solé. Podeu veure el reportatge de presentació de l’Atles dels jueus de Catalunya, fent clic aquí.
