En els temples, les creus són la principal icona de la simbologia cristiana. I certament, en l’espai públic també tenen aquest rerefons evangelitzador: entre altres funcions, històricament han estat utilitzades com a sagreres, evidenciar el culte imperant d’una jurisdicció, o bé definir el perímetre de les processons rogatòries. Ara bé, també han nodrit l’imaginari col·lectiu de molts pobles amb històries i narracions no estrictament vinculades a la religió. La publicació d’ Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, a cura de Laura Bosch i Jordi Montlló, n’és una bona mostra.
Les termenals són les més conegudes, però hi ha altres tipologies de creus. Entre aquestes, l’obra descriu una creu associada a la benedicció del terme, que a Cabrils motivava la celebració de la festa de la Santa Creu (3 de maig); dues creus associades a capelles del sant Crist; i també una creu que, a més de fer de partió, actuava com a comunidor, era conjurada per allunyar les tempestes. En el capítol introductori, l’antropòloga Josefina Roma n’aporta una visió global sobre. A continuació, l’historiador local Josep Samon descriu “Les creus del Vilassar històric a la llum del mapa de 1777”, un document vital per aquesta investigació, actualment custodiat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
El nucli del treball el conformen set articles sobre sengles creus. La recerca ha permès recular l’existència de la Creu de l’Abella fins a 1575. Amb l’ajuda del catedràtic d’Història de l’Art Joan Bosch Ballbona, també s’ha endarrerit un segle la datació del Sant Crist Mujal, capella annexa a una creu homònima -actualment desapareguda- que marca el límit entre les tres poblacions del Vilassar històric.
A més d’aportar informació complementària, el llibre també aporta dades inèdites. S’han localitzat les restes arqueològiques d’una antiga creu al Turó d’en Torres, s’ha recollit la memòria històrica de la creu de Sant Salvador a través de testimonis orals, i s’ha ampliat el coneixement que es tenia de la Creu de Montcabrer, definida pels editors com “la més coneguda i emblemàtica de totes les que es tracten en aquest treball”.
Com s’indica en el títol, els articles també es fa ressò de les llegendes associat a les creus. Gràcies a la col·laboració de Ràdio Cabrera, s’han enregistrat en bona qualitat i inserit a l’obra mitjançant codis QR. Amb el mateix sistema, s’ha inclòs la composició que el violoncel·lista Miquel Pujol i Grau va dedicar a la Creu de l’Abella (1987). D’altra banda, s’inclouen fotografies publicades per primera vegada.
El darrer capítol, firmat per Jordi Montlló, reflexiona sobre “El valor patrimonial de les creus del Vilassar històric” i el rol de tots els agents culturals en la seva salvaguarda i promoció.
