Les rondalles s’estructuren en vuit apartats, segons la tipologia dels personatges o els episodis que les protagonitzen: pastors, traginers, caçadors i bandolers; supersticions i remeis populars; bèsties salvatges i de bestiar domèstic; fets històrics; sarraïns; persones encantades; menairons; i finalment, bruixes i bruixots. Com a cloenda de cada història, Canals esmenta l’informant que li ha proporcionat. D’altra banda, l’obra també incorpora un índex geogràfic i un glossari per a facilitar-ne la lectura.
Tal com s’especifica en la introducció, tenen un interès que transcendeixen l’àmbit local. Són una introducció a les rondalles de les valls pirinenques, on l’isolament entre els diferents nuclis de població ha permès preservar aquest ric patrimoni. El títol de l’obra fa referència al Peirot, un personatge grotesc que ballava a les places de molts pobles pirinenques durant el Carnestoltes, “la imatge popular de la fam i la misèria”, que “es representava com un bosquerol desventurat, pidolaire i rodamon”.
Concretament, les rondalles han estat recollides en els següents municipis del port de Cantó, un pas que connecta les conques del riu Segre i Noguera Pallaresa: Guils del Cantó, Solans, Vila-rubla, Biscarbó, Castellàs del Cantó, Junyent, Freixa, Miravall, Berén, Llagunes, Rubió, Pallerols del Cantó, Avellanet, Cassovall, Canturri, la Guàrdia d’Ares, Taús i Castellbò.
