“Per conèixer la vera història de l’ànima col·lectiva de Mallorca, no furgueu en els arxius plens de pols i arnes, sinó rabejau-vos, immergiu-vos en el folklore”, aconsellava Rafael Ginard. I això és el que va fer, i després reuní tots aquells sabers i costums tradicionals de l’illa en un Calendari folklòric. La Fundació Mallorca Literària i Saïm Edicions acaben de publicar el quart i últim volum de la col·lecció, el de l’hivern, culminant un ambiciós projecte que va començar fa prop d’una dècada. L’obra, a cura d’Andreu Ramis i el filòleg Miquel Sbert, és una finestra oberta a la Mallorca rural i tradicional de mitjans del segle passat ja desapareguda.
El primer volum del Calendari, dedicat a la tardor, es va publicar el setembre de 2020, però l’origen del projecte es remunta a l’any 2015, quan la Fundació Mallorca Literària va descobrir, durant el procés de digitalització de l’obra de Rafael Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899; Artà, 1976), un conjunt de set plaguetes manuscrites i inèdites de l’autor. En aquests quaderns, el franciscà havia recopilat en forma de calendari tota mena d’informació sobre oficis del camp, costums, creences, rituals, creen i festes, llegendes, jocs infantils, pronòstics meteorològics, receptes de cuina, dites, etc., que li explicava la gent. Ho va fer cada dia, durant set anys, entre 1951 i 1958, mentre treballava paral·lelament en el Cançoner Popular de Mallorca. Si aquest últim és, amb més de vint mil cançons, l’inventari més extens de poesia de tradició oral de les Balears, el primer ens dona el context en el qual es crearen aquelles tonades, quan i per què es cantaven.
El Calendari, així, resulta un testimoni de primera mà d’un “patrimoni immaterial llavors encara era funcional just abans de desaparèixer” escombrat pel canvi social i econòmic que arribaria en la dècada dels anys seixanta amb la globalització i boom turístic, segons va destacar la consellera de Cultura de Mallorca, Isabel M. Busquets, en l’acte de presentació de la col·lecció al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona la setmana passada. Un món desaparegut, però que ha deixat empremta en el present, que resta en el patrimoni oral i que ha conformat la identitat illenca.
Al costat del seu valor antropològic i etnogràfic, Carme Castells, directora de Mallorca Literària, va destacar en el mateix acte la “gran qualitat literària” del text, amb “una paraula molt rica perquè Ginard era poeta”. El seu llenguatge escrit té a més el to fresc i autèntic del llenguatge oral.
El material d’en Ginard era ingent i molt divers, per això la feina dels curadors, l’historiador Andreu Ramis i el filòleg Miquel Sbert, juntament amb la de l’editor, Tolo Albertí, ha estat igualment gran, per endreçar i organitzar tot aquell material, donar-li un fil narratiu i fer-lo divulgatiu. Per Castells, la tasca ha aconseguit “dur al segle XXI una filosofia, costums i paraules del segle XIX, i portar el llegat dels nostres padrins cap a la contemporaneïtat”.
D’aquesta manera, el Calendari se suma als grans pilars de la cultura popular mallorquina: el Cançoner Popular de Mallorca –del mateix Ginard–, el Diccionari Alcover-Moll i l’Aplec de Rondaies Mallorquines, del qual precisament també s’acaba de presentar una nova edició comentada.
El calendari de l’hivern
La col·lecció es va iniciar amb el volum de tardor, perquè és aquest el mes el que inicia el cicle de la vida al camp, amb la replega de les collites o la preparació de les reserves nutricionals de l’any, com el vi, l’oli o la matança del porc. Després de la primavera i l’estiu, tanca la col·lecció l’hivern, un període amb moltes celebracions i ritus per afavorir el renaixement de la natura. Hi surten les festes del Nadal, Cap d’Any i Reis, Sant Antoni, el carnestoltes i la Quaresma, i també hi trobem moltes anotacions sobre el treball al camp i la cuina (oli i oliveres, tarongers i llimoneres, espàrrecs, patates de sa Pobla), medicina popular, els vents, les parteres, el bateig o el temps i els rellotges.
