Lluís Salvador d’Àustria, instal·lat a Mallorca des de 1871, va demanar a Antoni M. Penya que recopilés narracions orals de l’illa (1894). El professor va fer una feina remarcable, en criteris quantitatius—aconseguí registrar-ne unes 170 en molt poc temps—i sobretot qualitatius, en respectar l’oralitat dels parlants i no modificar l’estructura de les històries.
Estilísticament, la meitat del corpus està format per llegendes i succeïts, i l’altra meitat per rondalles. El 1895, es van publicar una tercera part de l’antologia en català i alemany. La resta de relats han estat inaccessibles fins que el 2010 va dipositar-se el fons de l’arxiduc a l’Arxiu General del Consell de Mallorca. Un oblit secular que la publicació de 29 rondalles meravelloses de Mallorca contribueix a revertir. Una vintena de les narracions escollides per Valriu són completament inèdites.
A més de transcriure-les, l’escriptora ofereix al lector les eines analítiques per saber-les valorar des d’una òptica històrica i literària. En el capítol introductori, explica com foren els inicis de les recerques rondallístiques als Països Catalans, i en concret a Mallorca. A continuació, fa una revisió teòrica del concepte rondalla meravellosa i explica com es reflecteixen els trets característics d’aquest gènere en la selecció que proposa als lectors. Finalment, es fa una anàlisi de cadascuna de les narracions, explicant-ne les característiques narratives i lèxiques més destacades, comparant-les amb altres històries del mateix tipus publicades en les terres de parla catalana, i se’n fa la catalogació segons els criteris etnopoètics internacionals.
La recerca, premiada amb el 38è Premi Valeri Serra i Boldú (2023), també aporta coneixement sobre la feina de camp feta per Antoni M. Penya: les rutes de recerca, els informants o bé el procés de redacció de les versions. El corpus de la rondallística recollida per Penya pot consultar-se a Les rondalles que l’arxiduc no va publicar (Galés Edicions, 2022) o bé en la tesi doctoral El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana: edició, catalogació i estudi”, reconeguda amb el Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral en català.
