29 rondalles mallorquines, publicades o que van quedar inèdites el 1895 d’una col·lecció que es va recollir per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana. Aquest és el tresor que ha estat premiat en la 38a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Bellpuig, i que la filòloga i antropòloga Caterina Valriu ha transcrit i editat amb anotacions fruit d’un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes ha permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual van ser recopilades i publicades parcialment.
Una catalogació amb criteris internacionals
Caterina Valriu també cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general. El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un segon que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, un tercer amb les rondalles transcrites i un quart que analitza cada una de les narracions de forma individual. Segons el jurat, en aquestes rondalles “és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral“.
L’edició simultània, el 1895, en català i alemany va ser un fet singular que va possibilitar la divulgació i valoració de la col·lecció en entorns acadèmics. Per tot això, el jurat va valorar que “l’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb el que és sobrenatural, etc”. És per tot plegat que el jurat ha considerat que el treball de la mallorquina té un valor afegit que “reunifica l’edició dels textos i enriqueix el cabal rondallístic en català”, alhora que explica com eren els processos d’investigació de literatura popular en el segle XIX, “quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i la societat”, argumenta el jurat del premi.
Caterina Valriu (Inca, 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021) i catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional.
