Bona notícia pels melòmans barcelonins. Fins al 20 de desembre pot visitar-se ‘Els Lamote de Grigon a Escena’ a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya, institució dipositària dels fons familiar. La mostra ha estat comissariada per Rosa Montalt i Soledad Sánchez coincidint amb el 75è aniversari de la mort de Joan Lamote de Grignon Bocqueti (1872-1949) i el 125è aniversari del naixement del seu fill Ricard Lamote de Grignon Ribas (1899-1962).
El discurs expositiu d’Els Lamote de Grignon a Escena s’estructura en cinc apartats: una breu biografia introductòria dels músics, tres àmbits centrals que recorden la seva extensa i variada producció musical (danses, ballets, òperes, sarsueles, obres líriques i simfòniques, música incidental, bandes sonores), i una darrera secció que detalla les responsabilitats de pare i fill al capdavant de destacadíssimes formacions musicals, entre les quals la Banda Municipal de Barcelona, la Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Municipal de València o la Cobla Barcelona.
L’exposició es pot veure de dimarts a divendres (11 a 15 i 17 a20 h) i dissabtes al matí (10 a 14h).
Els Lamote de Grignon i la sardana
Joan Lamote de Grignon juga un paper fonamental en la normalització de les sardanes en els repertoris concertístics, així com la seva divulgació en l’escena internacional—en aquest sentit, la mostra no s’oblida del famós concert de la Cobla Antiga de Figueras als teatres Olympia i Odéon de París (1908). Ho fa, a més, en un context advers, marcat per l’absència de cobles estables a Barcelona.
Segons la historiadora de la sardana Concepció Ramió, pare i fill no escatimen esforços per divulgar les sardanes d’altres compositors (Garreta, Morera, Ventura, Toldrà, Casals…), fins al punt que amplien la plantilla instrumental de la Banda Municipal de Barcelona amb xeremies, tenores i tibles per tal de poder interpretar les seves composicions.
Encara en l’àmbit de la cultura popular, Joan és reconegut com l’autor de l’oratori La nit de Nadal (1902), considerat el precedent d’El pessebre de Pau Casals.
