“Si proclamem en veu alta que, en aquesta conjuntura especialment, el futur de la cultura catalana passa necessàriament per a la internacionalització”, tots els sectors culturals hi estaran d’acord. Per a tenir una cultura viva, creativa, ambiciosa, capaç d’interpretar el món contemporani, totes les cultures del món necessiten participar d’un procés d’internacionalització. Però això ho necessiten especialment les cultures com la nostra, amb una demografia mitjana -no pas petita- i amb algunes dificultats afegides per a accedir al món, com ho és la manca d’unes plenes estructures d’estat que juguin al seu favor. Tots d’acord, per tant, en la necessitat i fins i tot en el prioritat de la internacionalització de la cultura catalana…”
