Durant els darrers trenta anys ha estat possible observar certs canvis importants en el panorama festiu tradicional català deguts, en bona part, a la satisfacció de necessitats socials. En efecte, l’anomenada cultura tradicional i popular ha estat una via de refugi i evasió d’una magnitud immensa. El problema és que aquestes vies s’han exhaurit. I, per si no n’hi hagués prou, l’interior o el rerefons d’aquesta cultura se n’ha ressentit, i no pas poc
