Tenim poques oportunitats d’escoltar un concert d’orgue. Per això cada any em sento afortunada de poder-ne tenir un de ben a prop, a Cabrera de Mar, a l’Església de Sant Feliu. El curs internacional d’orgue del Maresme que s’hi organitza ja ha arribat a la 27a edició aquest any 2025. El curs va comptar amb la participació de la professora Montserrat Torrent, que amb 100 anys encara pot donar classes! I es va cloure amb un concert magnífic a càrrec del professor i organista Wolfgang Zerer d’Hamburg.
Per què no hi ha un Pla Nacional de recuperació dels orgues de Catalunya? Molts estan en un estat de conservació prou bo, però necessiten una repassada per fer que sonin bé i que es mantinguin per al futur. La finalitat d’aquesta restauració no ha de ser només conservar-los en perfecte estat, sinó fer-los sonar. Que allò que és part del patrimoni musical esdevingui part de l’activitat cultural. Sovint pensem en el patrimoni cultural només en termes de conservació, de museïtzació, però el que ha de fer un orgue és sonar.
Per això mateix, reivindico que les esglésies haurien de ser els nous temples de la cultura, acollir-hi música i altres arts aprofitant les condicions i l’espai que ofereixen. També pel seu valor arquitectònic i simbòlic. Hi ha molts concerts a l’estiu que aprofiten recintes d’esglésies, catedrals o monestirs que ja no tenen una funció religiosa. És el cas del festival de Jordi Savall a Santes Creus, del Festival de Música de Sant Pere de Casserres i d’altres.
Per què les esglésies no acullen més activitat musical? I no només de corals o de música antiga. Per què no acullen espectacles de teatre, recitals de poesia, audiovisuals o altres expressions culturals? Per què no poden fer un salt definitiu al segle XXI? Fa un any vaig passar una setmana a Nova York, on vaig assistir a un ofici interconfessional que es feia en un teatre (ple a vessar), amb pantalla al fons de l’escenari i música en directe. Al revés d’això, a Catalunya i arreu d’Europa mantenim les esglésies catòliques com uns recintes que viuen al marge del nostre temps, com si la cultura fos quelcom de perillós per a elles. Però, en canvi, s’hi permet l’activitat (visita) turística, la qual cosa sovint és ben lluny de ser un acte cultural.
Les esglésies haurien de poder combinar els oficis i rituals religiosos amb l’activitat ciutadana. Per què no fer-hi casaments civils, conferències o jornades? Potser us semblarà quelcom que contravé els interessos dels creients. Jo, en canvi, penso que les esglésies tornarien a omplir-se de gent del poble, tal com predicava l’evangeli. I que la cultura ha de ser l’espai de comunió de la nostra societat.
