“A hores d’ara deu ser difícil posar en dubte els beneficis que l’associacionisme voluntari i sense ànim de lucre proporciona a la societat. Com a premissa general hi hem de trobar el valor de l’encontre, de la comunicació entre persones, de l’intercanvi d’opinions, de l’acceptació de propostes i realitats distintes de la pròpia, de la compartició d’inquietuds i esperances, més enllà de les realitats familiars o laborals. És en el contacte i la interrelació amb altres persones quan ens sentim humans, quan anem teixint sentiments, creant hàbits i ambients, consciència i responsabilitat, construint projectes. Tot plegat per donar més sentit a la vida, com a complement poc o molt important de la nostra situació personal, familiar i professional, i del nostre major o menor grau personal de benestar. L’associacionisme, quan és actiu, ens dóna un sentit de pertinença a un col·lectiu humà amb qui compartim unes il·lusions pròpies i personalitzades…”
