Del 24 al 27 de juliol arriba la 51a Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, el festival més veterà dedicat a la música d’arrel dels Països Catalans. El programa oferirà una desena de concerts repartits en tres municipis de l’Alt Urgell –Arsèguel, la Seu d’Urgell i Castellbò– i convidarà artistes de 13 països, entre els quals Quebec, Finlàndia, Irlanda, Bulgària, Portugal, Itàlia, Euskadi, Colòmbia i la Sibèria. Aquesta edició ve marcada per l’estrena en la direcció artística de Cati Plana –intèrpret, professora i assídua de la trobada–, que relleva l’històric Artur Blasco després de cinc dècades. La majoria dels concerts són oberts al públic i gratuïts, mantenint l’esperit popular, pedagògic i de transmissió del festival.
Programació
La Trobada s’inaugurarà el divendres 24 de juliol al migdia, als jardins de l’Hotel Andria de la Seu d’Urgell amb un concert que reunirà Roman Ibanov, procedent de la regió russa de Sibèria (acordió cromàtic); Roberto Lucanero, d’Itàlia (acordió diatònic i veu) i el duet català Llera (acordió cromàtic), una primera proposta ja reflecteix voluntat del festival de combinar grans noms internacionals amb la música tradicional catalana i pirinenca i les diferents sonoritats de l’acordió.
El mateix dia al vespre, la sala de Festes Guiu, també a la capital de l’Alt Urgell, acollirà un dels tres principals concerts de la trobada, amb Gary Blair (Escòcia), Bozhidar Smilyamov (Bulgària), el duet del Quebec format per Alexandre Patry i Antoine Pigeon, el duet català-belga 21 Boutons i les propostes pirinenques Sorguen i Liv Hallum i Martí Hosta.
Els altres dos concerts centrals es faran el dissabte 25 a l’envelat d’Arsèguel i diumenge 26 a la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell, amb una destacada presència de formacions històriques i intèrprets de llarga trajectòria. En el primer actuaran el trikitilaris bascos Tapia eta Leturia, els irlandesos Daire O’Neill i Colm Regan, l’escocès Gary Blair, els finlandesos Markku Lepistö i Viivi Maria Saarenkylä, entre d’altres músics. El concert de diumenge reunirà una selecció d’acordionistes d’arreu, juntament amb el duet pirinenc format per Elias Fernández i Ivan Caro, i la formació de Maria Quintana amb el violinista Egan Moore.
A banda d’aquests tres actes principals, destaquen també el concert/ball de l’orquestra de les Colònies per a Joves Intèrprets Folk (a l’envelat, diumenge 26 a la tarda), la programació al Parc de l’Església d’Arsèguel, dedicada a grups nacionals (Casaxuana, la Sonsoni, o La Rondalla del Veïnat, entre d’altres), o el concert a l’Era de la Puça d’Arsèguel (dissabte 25), amb Cati Plana i el seu grup La Viu-viu. La cloenda serà el dilluns 27 al vespre, a la Col·legiata de Santa Maria de Castellbò, reunirà música de Modàvia, Finlàndia, Colòmbia, Portugal, Irlanda i Catalunya, i que combinarà acordió, poesia i música tradicional.
Cati Plana destaca la Trobada és una oportunitat de viatjar per les músiques tradicionals d’arreu del món i de descobrir riquesa de sonoritats de l’acordió: s’hi podran escoltar solistes d’acordió cromàtic i d’acordió diatònic; l’acordió en duets o en formacions dialogant amb el violí, flauta travessera, la percussió o el cant. A més, “com l’acordió és un instrument que no està estandarditzat, cada tradició el construeix i l’adapta al seu llenguatge i manera d’expressar-se, i per tant els sons poden ser molt diferents”.
Més de cinquanta anys de la Trobada
La Trobada amb els Acordionistes del Pirineu farà enguany 51 edicions. La primera es va celebrar a Arsèguel l’any 1976 (precisament, el mateix any que va néixer Cati Plana), impulsada pel músic, investigador i divulgador Artur Blasco. Llavors l’acordió diatònic estava en desús, i la intenció va ser “reunir un dia a la plaça aquells avis que havien deixat de tocar i que tornessin a agafar l’acordió. Va ser el punt de partida de la recuperació de l’acordió diatònic”, explica la recent directora artística. Els anys següents, el boca-orella va estendre la iniciativa a les comarques veïnes, i després es va començar a convidar a acordionistes d’altres països, esdevenint un festival de referència internacional. L’any 2002 es van inaugurar les Colònies de l’Escola Folk del Pirineu: va ser precisament en un d’aquests tallers on Cati Plana, que estiuejava a Arsèguel, va quedar “atrapada” per l’acordió.
Per Plana, intèrpret i professora d’acordió, “el panorama avui es molt diferent. L’acordió diatònic està més o menys normalitzat, evidentment no és un instrument majoritari, però és possible estudiar-lo, hi ha una via acadèmica, com el Conservatori dels Pirineus, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i també escoles lliures, com l’Aula de Sons o l’Escola de Folk dels Pirienus. En aquests cinquanta anys la salut d’aquest instrument s’ha recuperat i està molt viu”, conclou.
Els pròxims reptes
Cati Plana s’ha incorporat a la direcció a poc més de dos mesos de la trobada, per això explica que en aquesta edició s’ha centrat en conèixer el funcionament i l’organització interna i no ha tingut temps de deixar la seva empremta. De cara a les pròximes edicions, afirma que li agradaria consolidar i ampliar els intercanvis internacionals (el festival té signats convenis amb els festivals Carrefour Mondial de l’Accordeón, al Quebec, i Ivan Malinin de Novosibirsk, a Sibèria), i potenciar-los perquè no només els artistes internacionals actuïn aquí i els catalans viatgin a l’estranger sinó que esdevinguin convivències culturals. I també treballar perquè tant la gent del Pirineu com del territori català “es facin seva la Trobada, i hi puguin explicar les seves propostes al voltant de l’acordió i experimentar”.
