Avui dilluns comença la 40a edició de l’Ésdansa. Quines són els principals línies i novetats d’aquesta edició?
El que hem intentat principalment és mantenir les línies principals de programació i poder-ne recuperar aquelles que en els dos últims anys havien quedat una mica aparcades per la pandèmia, com són la part de formació i la de participació, la possibilitat que el públic pugui ballar.
Quins són els itineraris de la programació?
Enguany destaquem dos: per una banda, l’itinerari Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel –que impulsen la Fira Mediterrània i la Direcció General de Cultura Popular–, perquè des de l’Ésdansa pensem que és important donar cabuda a tots els esbarts i els programes que estan fent. I aquí tindrem tres espectacles: el de l’Esbart Sant Cugat, amb El cos que ens fa, Fiblades de La Llançadora i Fora N9U de l’Esbart Sant Martí. Aquest és un muntatge itinerant en un entorn natural que lliga amb el següent itinerari, el de Dansa i Paisatge.
En aquesta línia hi trobarem també La Festa al Parc, on les companyies internacionals ens endinsaran a la reserva natural de la Pedra Tosca. I també una proposta que hem impulsat per celebrar els 40 anys, L’Aplec, que convidarà al públic a portar el seu pícnic i a desplaçar-se en un itinerari per la muntanya fins a arribar a un punt que descobriran aquell mateix dia i on podran gaudir d’un espectacle a la natura tot menjant.
A més d’aquest Aplec, el programa presenta altres novetats?
El programa segueix la línia del que venim fent habitualment, que és, per una banda, experiència i per una altra exhibició de la dansa d’arrel tradicional catalana. A més d’aquests dos itineraris, hi ha tota la part de creació amb gent professional de la dansa que innova a partir de l’arrel. Tenim Laia Santanach amb el projecte Tradere, Lara Brown amb Movimiento involuntario, i un projecte que estava dins la programació de l’any passat però que la pluja ens va obligar a suspendre’l i ara el recuperem, que és Pyrene 430 d’Amaiur Luluaga, Clàudia Gómez, Iñaki Plaza i Alex López.
Un dels trets del festival és la reivindicació de la dansa d’arrel com una cosa viva i ballada avui dia.
Sí, pensem que és important apropar la dansa d’arrel a tots els públics i fer-ho de diferents maneres. Per això, hi ha gent que beu de la dansa d’arrel per crear i oferir una nova mirada. És una proposta que segurament atraurà els més joves, però no podem deixar de mostrar la mirada de sempre per entendre d’on sorgeix aquesta altra mirada actual.
Creus que des dels esbarts i programadors s’aposta prou per aquesta nova mirada més innovadora en la dansa i la cultura popular?
Penso que cada vegada s’està apostant més, tant per part de les entitats com de les administracions. Totes van en la mateixa direcció de fer que la dansa d’arrel sigui viva i no mori.
Un dels altres pilars de l’Ésdansa és la formació, que heu recuperat aquest any. Quina importància té per a vosaltres la formació?
Sí, les dues últimes edicions havíem fet formació però de forma molt reduïda, i aquest any la recuperem amb tot el seu pes, amb tallers que inclouen totes les edats, des dels infants fins als adults. Creiem que és molt important que la gent pugui aprendre una dansa tal qual es ballava abans a la plaça major i com es balla ara, i també conèixer recursos dels professionals de la dansa contemporània per ajudar a mantenir viva la dansa d’arrel. Què millor que formar-te per entendre on estem i cap a on hem d’anar.
Quines creus que són les claus perquè l’Ésdansa pugui celebrar els 40 anys com un festival de referència en la dansa d’arrel?
Penso que la clau es haver crescut molt poquet a poquet. Quan vam començar el festival era un dia i ara és una setmana. Però no aquest canvi no va ser d’un dia per l’altra, sinó que va anar creixent a poc a poc. Igual que les línies de treball: primer només hi havia exhibició internacional i posteriorment es van anar afegint més línies. Vam pensar ‘a banda de mirar la banda internacional, potser mirem què estem fent a casa nostra’, i també ‘potser ens hem de formar’. I després ‘potser el públic a més de mirar hi podria participar’, i així vam estrenar Les Nits, on convidem a la gent a ballar i podem arribar a ser cinc-centes persones ballant. Fins a arribar a la línia de creació, en què portem treballant en els últims cinc o sis anys.
Aquests dos anys de pandèmia us ha fet repensar i replantejar algunes coses del festival?
Ens ha fet adonar-nos que la participació és una part essencial. En aquests dos últims anys hi ha hagut Ésdansa, però li faltava aquest punt de participació i d’interacció entre les companyies i el públic, que és una part molt important que ha de quedar viva dins el festival.
El festival està organitzat pel Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny. En la presentació que vau fer al Tradicionàrius vau destacar la importància del voluntariat per endavant el festival, i que es tracta d’un voluntariat amb gent molt jove, un tret gens habitual dins el món associatiu, sovint marcat per la manca de relleu generacional. Quina penseu que és la raó?
L’entitat sempre s’ha destacat per tenir gent jove al capdavant. El mateix president de l’entitat [Roger Casalprim] té 24 anys. A més, crec que els joves tenen molt a dir, i com a entitat sempre els hi deixem que hi puguin dir la seva, que puguin fer, que puguin aportar. Molts d’elles tenen 18 o 20 anys i ja estan portant coordinacions d’espectacles o d’espais. Per tant, aquesta responsabilitat els fa sentir el festival molt seu i amb moltes ganes per tirar-ho endavant.
