“La Fira és una mirada a l’arrel, a la tradició, però aquest any proposem una mirada al futur, a través de la intel·ligència artificial, que travessarà tota la programació”. Jordi Foses, director artístic, apuntava així en la presentació de la programació un dels eixos principals de la 26a edició de la Fira Mediterrània, que tornarà a convertir Manresa del 5 al 8 d’octubre en l’aparador de les propostes artístiques més destacades basades en la tradició i la cultura popular. Enguany es podran veure fins a 83 espectacles de música i arts escèniques, 38 d’ells, gairebé la meitat, vinguts de més enllà de Catalunya, en una forta aposta per la internacionalització.
L’arrel i la intel·ligència artificial
Aquesta mirada al futur es concretarà, per una banda, en diversos espectacles, com Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, que qüestiona la validesa de la narració oral i la suposada neutralitat de les noves tecnologies; Ni.U, on Núria Andorrà reinterpreta les cançons de pandero a través de sensors de moviment, i Trans, la nova proposta de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), que uneix transhumanisme i transhumància. I, per una altra banda, també en unes jornades professionals que debatran al voltant de la cultura popular, el procés creatiu i el paper de l’IA.
Les músiques d’arrel del món
Foses va assenyalar que aquesta “serà l’edició de la Fira més internacional, al menys dels darrers anys”. Del total de les propostes, el 45% són catalanes; el 27,5%, de la resta de l’estat espanyol, i l’altre 27,5% provenen d’altres països. Aquesta mirada internacional es veurà reflectida especialment en l’àmbit musical, amb dos itineraris. El primer, l’escena de músiques de la Mediterrània, que convidarà a viatjar per França, Grècia, Croàcia, Turquia o Algèria, amb Djazia Satour, una de les veus més fascinats del país. I sobretot a Itàlia, amb l’espectacle inaugural, Evoé!, una catarsi col·lectiva a través de la tarantel·la amb Raül Refree i Maria Mazzotta. EI viatge farà una parada important a València, amb Rodrigo Cuevas, Carles Dénia, El Diluvi i les joves veus de La Maria i Noelina Llorens.
El segon itinerari és el de l’escena musical gallega i portuguesa, amb una desena de propostes liderades majoritàriament per dones. Entre elles, una de les principals figures del fado actual, Sara Correia, que presentarà el seu disc; Pongo, la diva del kuduro angolès; Fado Bicha, representant del fado trencador i queer, mentre que de Galícia estaran Caamaño&Ameixeiras, Fillas de Cassandra o Os Do Fondo Da Barra, que cantaran i faran cantar a diversos bars i places de Manresa.
Plataforma de talent català
La Fira és també “un termòmetre de tot el que està passant i tot el que es mou en l’àmbit de l’arrel i de les arts escèniques en aquest país”, destaca Foses. Enguany es podran veure moltes de les iniciatives sorgides de l’Obrador d’Arrel, com Bum Ditty, Lo secà de Joana Dark, Jazzwoman amb So de Cobla, Alba Careta, La Filadora o el ja citat OMAC, i del Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel, com ERA de Quim Bigas i l’Esbart Rocasagna, Autoodi de Pere Seda i Sònia Arias, o Nemini Parco de l’Esbart Dansaire de Rubí.
A aquestes propostes se sumaran projectes en altres camps, especialment en el teatre i el circ, que es basen en el llegat, la memòria i la narració oral. Tindrem, per exemple, l’experiència immersiva El valor de res de Cia. Pagans; L’enterrador, teatre a les foses als afores de la ciutat; una mirada innovadora al correfoc que substitueix el foc per llum de làser; Primer plat, una trobada intergeneracional al voltant d’una cassola, i un homenatge als 200 anys de Josep Anselm Clavé a càrrec de la Coral Sant Jordi. No faltarà l’itinerari de la cultura popular, amb dos actes centrals, una Trobada de víbries, aprofitant que la Víbria de Manresa celebra el 40 aniversari, i la tradicional jornada castellera.
