Segons explica l’organització, la Fira pretén“posicionar-se com la fira estratègica de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i ha d’aconseguir articular mercat i generar discurs per a elles”. En aquest sentit, vol treballar “amb els 360 graus de l’arrel tradicional, partint del grau inicial, el patrimoni i l’herència cultural (les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge…), passant per les associacions de cultura popular, que treballen a partir del patrimoni connectant-lo amb la societat, i finalment, el sector professional, els artistes que creen a partir d’aquesta tradició”. És per tot plegat que la Fira posarà especial atenció en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots aquests eixos.
El programa, doncs, s’articula sobre tres conceptes: mirades, joves i gènere. Pel que fa al primer eix, acollirà diverses propostes d’artistes amb trajectòries consolidades en l’àmbit contemporani que presenten la seva particular mirada cap a cultura popular i tradicional. L’espectacle inaugural n’és un bon exemple, on la coreògrafa Sol Picó farà un viatge a l’essència de la cultura popular valenciana. També és el cas de l’artista italià Alessandro Sciarroni, recentment guardonat amb el Lleó d’Or de la Bienal de Venècia 2019 per la seva trajectòria en el món de la dansa contemporània.
A nivell musical, mirarà cap a l’arrel des de la seva experiència basada en la creació contemporània el saxofonista Llibert Fortuny, una de les personalitats més transgressores de l’escena musical jazzística del país. El grup de rock Obeses actuarà al costat de la Cobla Berga Jove i el Cor d’Obeses, intercanviant repertori amb la formació tradicional catalana. Però són només algunes de les propostes. I els joves, també creen valor afegit? La Fira vol demostrar que sí, que propostes d’artistes emergents que han centrat el seu treball en l’arrel tradicional. Es podran veure, per exemple, els projectes del duet de Criatures (gralla i acordió diatònic).
Però la Fira també vol deixar clar que la música d’arrel no està desvinculada de la realitat política del país, i en aquest cas, de les qüestions de gènere. S’emmarquen en aquest apartat la multipremiada La Oscilante, de Pol Jiménez en el ball i Juan Carlos Lérida en la direcció i coreografia, que investiga sobre les possibilitats d’una dansa espanyola, on els gèneres estan molt marcats, que no balli ni en masculí ni en femení.
I en honor al seu nom, la Fira Mediterrània s’obre a les músiques mediterrànies més enllà del nostre país. Enguany porta Gaye Su Akyol, una de les veus joves més atractives de Turquia i màxim exponent de l’avantguarda musical del seu país; la cantant Maria Mazzota, una de les veus més emblemàtiques de la Puglia italiana, i que presentarà nou treball discogràfic a Manresa, i Rosario La Tremendita, nominada al Millor Àlbum Flamenc als Latin Grammy del 2018, amb la seva construcció de nous entorns sonors de l’expressió flamenca, a cop de baix i guitarra elèctrica.
