Després d’un any d’aturada forçada per la Covid-19, torna amb força el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que celebrarà la desena edició del 2 de juliol al 22 d’agost amb un cartell de luxe: 48 concerts repartits per 33 municipis, una oferta que consolida el FeMAC com el festival musical més gran del món per extensió territorial. El concert inaugural serà una producció pròpia relacionada amb el compositor francès Joan Budrieu, que hauria nascut l’any 1520
Si bé el festival 2020 ja tenia tot el programa muntat abans que arribés la pandèmia, ara l’ha reconduït amb canvis i amb alguns municipis diferents. Tot plegat quan es compleix la primera dècada del festival, nascut el 2011. Però la direcció ha decidit que encara no és moment de commemoracions: “No té sentit celebrar el desè aniversari, en tindria si fossin vint anys. O cinquanta. Aquestes celebracions són producte del màrqueting, però sense major contingut”, ha explicat el director del certamen, Josep Maria Dutrèn.
El director de festival assenyala que el més atractiu serà el concert inaugural: “Serà una producció pròpia, en el sentit que hem triat el repertori, l’obra i el grup que ha d’interpretar-la”. En aquesta ocasió té a veure amb Joan Budrieu, que hauria nascut cap a l’any 1520. Aquest compositor francès nascut a Llemotges es va establir quan encara era molt jove a la Seu d’Urgell, on va passar tota la seva vida. El festival ha encarregat al tenor Josep Cabré una composició que recrearà el que va poder ser una missa de difunts en aquella època (segle XVI). Una missa que inclourà també peces d’autors hispànics coetanis com Morales, Cabezón, Pujol o Anchieta, intercalant a més parts de cant gregorià. Seran els tres primers concerts de festival, a la Seu, a Puigcerdà i la localitat francesa de Pézilla-la-Rivière, però que s’haurà estrenat un dia a València en el marc del Festival Renaixement.
Un dels objectius del festival és el de vincular la música antiga amb el patrimoni arquitectònic romànic, de manera que els concerts es realitzen tant en sales de concerts i ateneus culturals com en col·legiates, santuaris, claustres, ermites, petites esglésies i fins i tot en refugis de muntanya. Tot i que la majoria de les localitats que participen en el festival són catalanes, també hi ha algunes franceses i andorranes. Entre altres escenaris rellevants, destaca el de Santa Maria de Taüll o el del claustre de Sant Joan de les Abadesses.
