Enguany també hi haurà Fira Mediterrània de Manresa, però serà “una edició especial” marcada per la Covid, i en la qual destaquen tres conceptes: flexibilitat –cosa que es traduirà en un format híbrid, que combinarà la presencialitat i la virtualitat–, compromís i responsabilitat cap a tots els sectors que conflueixen en la fira, i seguretat, per tal de demostrar que la cultura és segura. Així ho va explicar el seu director artístic, Jordi Foses, en l’acte de presentació celebrat dilluns i en el que també va avançar les propostes de música i arts escèniques, dues de les potes del festival; les referides a la cultura popular es donaran a conèixer després de l’estiu.
Tres mirades: la d’un jove amb un acordió diatònic, la d’una contorsionista i la del Boc del Correfoc de Manresa. Així és la imatge gràfica (obra de la dissenyadora Anna Brugués) de la 23 edició, amb la qual, va explicar Foses, s’ha volgut insistir en la fira com una mirada cap a l’arrel. Una mirada que és plural i diversa; que ens parla en present i ens interpel·la sobre el que passa avui dia al món (i enguany centrada en el territori i el desenvolupament sostenible), i que és jove, i per això donarà un paper destacat als artistes emergents.
La roda de premsa de presentació es va poder seguir presencialment des del Teatre Kursaal de Manresa i a la vegada en streaming, un format híbrid que serà justament el que portarà aquesta edició, combinant activitats i virtuals: “Presentem 42 projectes, dels quals alguns seran en viu, altres en línia, i d’altres podrem assistir al seu procés de creació, obrint als seus assajos”, va explicar Foses. Això els permetrà “guanyar espai i temps”, ja que la fira s’allarga dos dies més del que és habitual per encabir totes les propostes.
En aquest format virtual, una de les novetats seran unes càpsules audiovisuals, converses d’uns minuts entre els artistes i un periodista on els primers expliquen la seva mirada particular a l’arrel.
Projectes en clau 360
Foses va destacar la voluntat de la Fira per treballar “en complicitat amb altres equipaments i festivals del país”. Això s’ha traduït en 12 dotze produccions pròpies, coproduccions i col·laboracions. El primer serà Brots Transhumants, una transhumància artística que portarà el músic Arnau Obiols, el ballarí Magí i el creador audiovisual Pepe Camps a reflexionar com mirem l’entorn, la terra i el territori. El recorregut començarà el 13 d’octubre amb una conversa amb Martí Boada, Doctor en Ciències Ambientals per la UAB, i serà el tret de sortida de la Fira, i acabarà el dia 18 d’octubre, amb el resultat de l’experiència artística en format audiovisual, tancant la programació.
La inauguració de la programació en viu serà dijous 15 d’octubre amb Za! & La Transmegacobla, una coproducció de la Fira i l’Espai Marfà de Girona. També hi haurà projectes amb la Fira de Tàrrega, Càntut, És Dansa, Dansàneu, etc.
Mirades a l’arrel
A part d’aquestes coproduccions, les arts escèniques miraran directament a l’arrel des d’un llenguatge contemporani amb propostes com A puerta cerrada, una trilogia de la companyia basca Kukai Dantza, Luaº, d’Ancorae, on Andrea Jiménez replanteja les bases del flamenc, i Yo perdí mi centro, de LaboratoriA, un cant a la igualtat entre homes i dones.
En l’àmbit musical, hi haurà artistes ben coneguts com Los Hermanos Cubero, que presenten nou disc, Proyecto Toribio; Joana Gomila i el seu darrer treball, Paradís, o Maria del Mar Bonet, que estrenarà l’espectacle Saba de terrer. Homenatge al Pare Ginard. I també joves emergents, com duet Alexandrae o la violinista Coloma Bertran que presentarà el seu primer treball en solitari.
I en un àmbit i l’altre hi haurà una “petita pinzellada internacional”, com la instal·lació B, dels suïssos Trickster, centrada en el conte de la Blancaneus, la jove cantant grega-sudanesa Marina Satti o el grup de polifonia occitana i percussió Cocanha.
En total seran 42 propostes de música i arts escèniques, el 75% de les quals seran estrenes.
Les propostes de cultura popular, al setembre
La triple mirada del cartell de la fira fa referència també als tres eixos del festival: la música, les arts escèniques i la cultura popular i l’associacionisme. Per conèixer les propostes sobre aquest darrer àmbit caldrà esperar fins al setembre, segons va explicar Maria Àngels Blasco. La directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya, va explicar que primer calia que el PROCICAT aprovés el Pla sectorial que regula l’activitat associativa, que es va fer divendres. Segons Blasco, l’elaboració ha estat un procés molt complex per la mateixa riquesa i complexitat de la cultura popular i l’associacionisme i ara “podem començar a pensar com serà aquesta vida de la cultura popular al carrer i a les places i la vida associativa”.
